(711 555) Mt 25,31-46 Còdex Beza. El judici final

^25,31 «Quan el Fill de l’home vingui en la seva glòria i tots els àngels en companyia d’ell, aleshores s’asseurà en el seu tron gloriós: ³² es congregaran en presència d’ell totes les nacions, i ell separarà els uns dels altres, com el pastor separa les ovelles dels cabrits. ³³ Situarà les ovelles a la seva dreta; els cabridets, en canvi, a l’esquerra. ³⁴ Aleshores el Rei dirà al de la seva dreta: “Veniu, els beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món. ³⁵ Perquè vaig tenir fam, i em donàreu menjar; vaig tenir set, i em donàreu beure; era foraster, i m’acollíreu; ³⁶ nu, i em ves­tíreu; estava malalt, i em visitàreu; estava a la presó, i vinguéreu a veure’m.” ³⁷ Aleshores els justos li respondran dient: “Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et vam alimentar; o assedegat, i et donàrem beure? ³⁸ Quan et vam veure foraster, i t’acollírem; i nu, i et vestírem? ³⁹ O quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a visitar-te?” ⁴⁰ I en resposta el Rei els dirà: “En veritat us dic: tot allò que féreu a un d’aquests germans meus,[a] els més petits, a mi m’ho féreu.” ⁴¹ Llavors dirà també als de l’esquerra: “Aparteu-vos de mi, els maleïts, al foc etern que el meu Pare va preparar[b] per al diable i els seus àngels. ⁴² Perquè vaig tenir fam, i no em donàreu menjar; vaig tenir set, i no em donàreu beure; ⁴³ era foraster, i no m’acollíreu; nu, i no em vestíreu; malalt o a la presó, i no em visitàreu.”» ⁴⁴ Aleshores també ells li respondran dient: “Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat o foraster o nu o malalt o a la presó, i no et vam assistir?” ⁴⁵ Llavors els respondrà dient: “En veritat us dic: tot allò que no féreu a un d’aquests els més petits, tampoc a mi no ho féreu.” ⁴⁶ I aquests aniran a un càstig etern; els justos, en canvi, a una vida eterna.»

El judici de les nacions que impartirà el Fill de l’home a la fi dels temps

L’any litúrgic clou amb la darrera ensenyança que, segons Mateu, Jesús impartí als deixebles, assegut com en una càtedra, en la muntanya de les Oliveres enfront del Temple. Es coneix com el judici de les nacions que impartirà el Fill de l’home (ni Marc ni Lluc no esmenten aquest judici) quan vingui en la seva glòria acompanyat de tots els àngels assegut aleshores en el seu tron gloriós. Però no té res a veure amb els judicis de l’Audiència o dels nostres Tribunals de justícia. Ho farà a la manera com el pastor separa les ovelles dels cabrits. Posarà a la seva dreta els justos i els dirà: «Veniu, els beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món. Perquè vaig tenir fam, i em donàreu menjar; vaig tenir set, i em donàreu beure; era foraster, i m’acollíreu; nu, i em vestíreu; estava malalt, i em visitàreu; estava a la presó, i vinguéreu a veure’m.» Els justos no s’ho podran creure i li replicaran punt per punt quan va tenir lloc tot allò. Jesús, prenent aleshores el títol de Rei, els respondrà: «En veritat us dic: allò que féreu a un d’aquests germans meus, els més petits, a mi m’ho féreu.» Tota la vida de Jesús havia estat marcada per aquesta preferència per «els més petits», a qui el Còdex Beza qualifica de «germans meus». No té res d’es­trany que, quan actuarà com a Jutge universal, ho faci també en aquests termes. Pel que fa als de l’esquerra, a qui esbroncarà en els mateixos termes, però en negatiu, per no haver fet res per als més petits: «Aparteu-vos de mi, els maleïts, al foc etern que el meu Pare va preparar per al diable i els seus àngels», tirem-hi un vel al damunt. Transcric la darrera resposta que els farà: «En veritat us dic: tot allò que no féreu a un d’aquests els més petits, tampoc a mi no ho féreu.» Mateu ho presenta com un judici que tindrà lloc a la fi dels temps, però nosaltres ja el podem anticipar en el temps present i quedar-nos amb la part positiva.

Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] El Còdex Beza i la majoria de manuscrits i versions antigues conserven aquesta lliçó.

[b] El Còdex Beza, avalat per alguns minúsculs i moltes antigues versions llatines, siríaques i coptes, així com Ireneu i Cebrià, conserven la lliçó més dura; els còdexs Vaticà, Sinaític i la resta de manuscrits, amb algunes versions llatines, siríaques i coptes, l’han afeblida «que ha estat preparat». Han volgut evitar d’implicar-hi el Pare de Jesús amb la ‘preparació del foc etern’. Ho hauran llegit massa literalment. Tot forma part del projecte del Déu creador que ja tenia pensat abans de la creació del món. La realització o el malbaratament d’aquest projecte és responsabilitat de tots i de cadascú de nosaltres.