(673 517) Mt 4,1-11 Còdex Beza
4,1 Aleshores en Jesús fou conduït per l’Esperit al desert perquè fos temptat pel diable. 2 Havent dejunat dies quaranta i quaranta nits,[a] al final va tenir fam. 3 El temptador se li acostà i li digué: «Si Fill ets de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.» 4 En resposta Jesús digué: «L’home no viu només de pa, sinó de tota paraula de Déu.»[b]
5 Aleshores el diable se l’enduu a la ciutat santa, el posa dempeus en el pinacle del Temple 6 i li diu: «Si Fill ets de Déu, tira’t daltabaix, perquè està escrit: “Als seus àngels donarà ordres a propòsit teu”[c] i: “Et prenen amb les palmes de les mans, perquè el teu peu no ensopegui amb cap pedra.”[d]» 7 En Jesús li contestà: «De nou està escrit: “No temptaràs el Senyor el teu Déu.”[e]»
8 Novament el diable se l’enduu a una muntanya extraordinàriament alta, li mostrà tots els reialmes del món i la seva glòria 9 i li digué: «Tot això et donaré si prosternant-te m’adores.»[f] 10 Aleshores en Jesús li diu: «Ves-te’n darrere meu,[g] Satanàs, perquè està escrit: “Al Senyor el teu Déu adoraràs i tan sols a ell donaràs culte.”[h]»
11 Aleshores el diable el va deixar, i llavors s’acostaren uns àngels i es posaren a servir-lo.
Ves-te’n darrere meu, Satanàs
Comencem la Quaresma comentant les temptacions a què Jesús fou sotmès pel diable en el desert. La iniciativa, però, l’havia presa l’Esperit Sant: «Jesús fou conduït per l’Esperit al desert perquè fos temptat pel diable.» L’Esperit, que tot just l’havia ungit Messies d’Israel, es vol encertir que no es repetirà el fiasco del poble d’Israel durant els quaranta anys del seu pas pel desert. Mateu ho posa en relleu: «Havent dejunat dies quaranta i quaranta nits, al final va tenir fam.» Les tres proves fan referència a tres situacions d’aquell pas pel desert. La primera actualitza l’escena del mannà, posant en boca de Jesús la dita de Dt 8,3: «L’home no viu sols de pa, sinó de tota paraula de Déu», on la paraula de Déu supera amb escreix el prodigi de convertir les pedres en pans. La prova central té lloc a la ciutat santa, on el diable «el posa dempeus en el pinacle del Temple» i l’invita a tirar-se daltabaix perquè demostri que és el Fill de Déu portat pels àngels perquè no ensopegui amb cap pedra. Moisès posà a prova Déu en l’escena de Meribà, picant dues vegades la roca amb el bastó (Nm 20,11-13). Jesús contesta al diable adduint aquella mateixa Escriptura: «No temptaràs el Senyor el teu Déu» (Dt 6,16). La tercera prova actualitza l’escena del vedell d’or: novament el diable se l’enduu a una muntanya extraordinàriament alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això et donaré si prosternant-te m’adores.» Jesús no solament supera la prova, sinó que, segons el Còdex Beza, invita el diable a posar-se darrere seu i a emprendre el seguiment com a deixeble. És la mateixa invitació que farà a Pere quan aquest s’atrevirà a llançar-li un conjur per dissuadir-lo de parlar de la seva mort violenta: «Ves-te’n darrere meu, Satanàs» (Mt 16,23). El text usual ha obviat aquest paral·lelisme ometent «darrere meu» en la referència al diable. El paper que se li atribueix en les tres temptacions anticipa la manera de pensar de Pere sobre el Messies poderós.
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] Noteu el quiasme amb què el Còdex Beza confereix rellevància al nombre «quaranta».
[b] El Còdex Vaticà i la majoria de manuscrits completen la citació: «que surt de la boca de Déu» (Dt 8,3).
[c] Sl 90 (91),11a lxx.
[d] Sl 90 (91),12a lxx.
[e] Dt 6,16 lxx.
[f] Aquest verb denota un acte de submissió total.
[g] El Còdex Beza, avalat per alguns uncials i per la majoria de minúsculs, així com per moltes antigues versions llatines, siríaques i coptes, conserva l’expressió «darrere meu», que l’edició crítica de NA28 considera que es tracta d’una lliçó influenciada pel paral·lel de Mt 16,23; Mc 8,33, on aquesta mateixa expressió, emprada sempre (Mc 4×; Mt 6×; Jn 3×; Lc-Ac 3×) per a indicar el seguiment d’un deixeble, fa referència a Pere (!): «Ves-te’n darrere meu, Satanàs.» Molt probablement constava aquí en l’original de Mateu, segons el qual el paper atribuït al diable en les tres temptacions anticiparia la manera de pensar de Pere, el líder dels Dotze. El text alexandrí hauria considerat que era impropi que Jesús invités aquí «el diable – Satanàs» a seguir-lo.
[h] Dt 6,13 lxx.
