(672 516) Mt 5,38-48 Còdex Beza
5,38 Heu sentit que es va dir: «Ull per ull, dent per dent.» 39 Però jo us dic: «No us resistiu al Maligne. Al contrari, si algú et pegués a la teva galta, para-li també l’altra; 40 a qui vulgui pledejar amb tu per prendre’t la túnica, li deixaràs també el mantell, 41 i a qui t’obligui a caminar una milla, ves amb ell encara altres dues. 42 A qui et demana, dona-li, i a qui vulgui demanar-te un préstec, no li giris l’esquena.»
43 Heu sentit que es va dir: «Estimaràs el teu proïsme i odiaràs el teu enemic.» 44 Però jo us dic: «Estimeu els vostres enemics, beneïu els qui us maleeixen; feu el bé als qui us odiïn i pregueu pels qui us maltractin i persegueixin,[a] 45 perquè sigueu fills del vostre Pare que està en els cels, que fa sortir el seu sol sobre dolents i bons i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè, si estiméssiu els qui us estimen, quina recompensa tindreu? No fan també això els recaptadors de tributs? 47 I si tan sols saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? No fan també el mateix els pagans? 48 Sigueu, doncs, perfectes vosaltres, com perfecte és el vostre Pare que està en els cels.»
Ull per ull, dent per dent… la cançó de l’enfadós
Completem avui les cinc antítesis que ja vam enunciar diumenge passat, amb les quals Jesús recalcava al màxim que no havia vingut a anul·lar la Llei sinó a «dur-la a plenitud». La quarta ha esdevingut proverbial: «Ull per ull, dent per dent.» Malauradament vigeix encara avui i determina les conductes dels pobles i bona part de les relacions humanes, com la cançó de l’enfadós que es repeteix fins a enutjar qui l’escolta. Jesús considera que l’inventor d’aquesta cantarella és el Maligne i que els deixebles no s’han de deixar dur per ella, sinó resistir-se en qualsevulla situació en què es trobin. Ho exemplifica amb tres situacions: una bufetada, un plet, veure’s obligat a portar una càrrega durant mil passes. Jesús opta per la no-resistència física a les pretensions del Maligne: «A qui et demana, dona-li, i a qui vulgui demanar-te un préstec, no li giris l’esquena». Pel que fa a la segona antítesi, «Estimaràs el teu proïsme i odiaràs el teu enemic», la segona part no es troba així en la Llei. L’hebreu, una llengua pobra, no coneix el comparatiu. És una expressió forçada que equival a «No tens per què estimar el teu enemic», on el verb «odiar» s’hauria de traduir sovint per «estimar menys». Jesús, però, va més enllà: «Estimeu els vostres enemics, beneïu els qui us maleeixen; feu el bé als qui us odiïn i pregueu pels qui us maltractin i persegueixin, perquè sigueu fills del vostre Pare que està en els cels, que fa sortir el seu sol sobre dolents i bons i fa ploure sobre justos i injustos.» El text alexandrí no ha anat tan lluny, i s’ha conformat amb la primera part. Els recaptadors de tributs, malvistos pel poble, perquè s’aprofitaven del seu càrrec per extorsionar la gent, no fan res d’extraordinari si estimen els qui els estimen, com tampoc els pagans, si saluden tan sols els seus germans. L’opció de Jesús segueix el model del Déu Creador, per a qui fer el bé no coneix fronteres: fa «sortir el seu sol sobre dolents i bons», sense fer cap mena de privilegi a ningú.
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] Els còdexs Vaticà i Sinaític i, conseqüentment, l’edició del Nou Testament grec, NA28, consideren que el Còdex Beza, ben avalat per moltíssims mss. uncials i minúsculs i per moltes versions antigues, hauria pres aquesta presumpta amplificació del paral·lel de Lc 6,27-28. El més probable, però, és que ja es trobava en l’original de Mt i que Lc, com de costum, se l’hagués feta seva. Es tracta d’una dita molt agosarada de Jesús pel que fa als enemics, que concorda plenament amb la manera com Déu Pare «fa sortir el seu sol sobre dolents i bons i fa ploure sobre justos i injustos», sense fer distincions.
