Festa Jesús Rei

(34 0025) Lc 23,32-43 Còdex Beza

Portaven també altres dos sediciosos perquè fossin executats amb ell. Quan arribaren al lloc anomenat La Calavera, allí el van crucificar alhora que els sediciosos, l’un a la dreta, l’altre a l’esquerra.[i] Es repartien entre ells els seus vestits tirant els daus. S’havia situat el poble per veure-ho. Es mofaven d’ell i li anaven dient:[ii] «D’altres n’has salvat, salva’t a tu mateix, si Fill ets de Déu, si ets el Messies, l’Elegit.»[iii] L’escarnien també els soldats acostant-se-li; a més, li oferien vinagre dient: «Salut, Rei dels jueus!», després que li hagueren cenyit també una corona d’espines.[iv] Hi havia també la inscripció que tenia inscrita sobre d’ell en lletres gregues, romanes, hebrees:  «el rei dels jueus  és aquest.»[v] Un dels sediciosos l’injuriava.[vi] L’altre, però, reaccionà i es posà a conjurar-lo dient: «És que no tens tu temor de Déu, tu que et trobes en la mateixa condemna en què estem involucrats també nosaltres? I nosaltres per cert justament, car el càstig merescut pel que havíem fet estem rebent; aquest, en canvi, no ha fet res de dolent.» I girant-se cap al Senyor li digué: «Recorda’t de mi, el dia de la teva vinguda.» Jesús, en resposta, digué al qui feia aquell retret: «Coratge! Avui estaràs amb mi en el paradís.»[vii]

«Coratge!, avui estaràs amb mi en el paradís»

Ens trobem en «el lloc anomenat La Calavera», no en el Lloc on s’esperava que es manifestés el Messies, en el Temple, on crucificaren Jesús «alhora que altres dos sediciosos». Tres són un conjunt de crucificats, amb Jesús com a culpable de la sedició, segons resa la sentència dictada pels romans. El poble d’Israel s’havia situat al lluny per veure l’espectacle. Es mofaven del Messies, l’Elegit, penjat d’un patíbul. Els soldats l’escarnien: «”Salut, Rei dels jueus!”, després que li hagueren cenyit una corona d’espines.» La causa de la seva condemna estava escrita en el rètol en grec, llatí i arameu: «el rei dels jueus  és aquest.» Fins aquí l’espectacle que no ha parat mai de ser representat pel nou poble de Déu, situat també al bell lluny. Els focus convergeixen ara en els dos sediciosos. L’un l’injuria per considerar-lo el responsable de la sedició. L’altre reacciona i es posa a conjurar-lo: «És que no tens tu temor de Déu, tu que et trobes en la mateixa condemna en què estem involucrats també nosaltres?» Són dos dels molts deixebles que s’havien distanciat de Jesús perquè no compartien el seu pacifisme i, ara, un d’ells reconeix públicament que Jesús «no ha fet res de dolent», no ha estat ell el promotor de la sedició. «I girant-se cap al Senyor li digué: “Recorda’t de mi, el dia de la teva vinguda.”» Esperava encara una intervenció espectacular de Déu que alliberés el seu Messies i els salvés també a ells, però no en to de mofa com l’escarnien els dirigents? Jesús, en resposta, digué al qui feia aquell retret: «Coratge! Avui estaràs amb mi en el paradís.» El «retret» del «bon  lladre» ha consistit, segons Beza, en el conjur que ha llançat al qui injuriava Jesús (Vv. 39-40). Jesús encoratja al deixeble que s’ha penedit i li assegura que «avui», en el present de Déu, estarà en companyia d’ell «en el paradís». El contrast no podia ser més dur: del Gòlgota al Paradís dels primers pares. Jesús ens n’ha obert la Porta en el Lloc més inesperat.

Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[i] Molts manuscrits, entre els quals el Codex Sinaític, afegeixen aquí el v. 34a: «Jesús, però, deia: “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan”», una glossa inspirada probablement en Ac 3,17 (7,60). Nestle-Aland la posen entre claudàtors dobles per considerar que aquest passatge no pertany al text original.

[ii] Segons el text alexandrí, foren «també els dirigents» els qui proferien aquest retret.

[iii] El Còdex Vaticà ho diu diversament: «que se salvi ell mateix, si és ell el Messies, de Déu, l’Elegit.»

[iv] L’escarni dels soldats no és tan categòric en el Vaticà i molts altres còdexs: «Si ets el Rei dels jueus, salva’t a tu mateix», ometent a més la referència a la coronació d’espines.

[v]S’inspira Lluc-Beza en Jn 19,19? La redacció de Joan és significativament diferent: «Pilat féu escriure també un rètol i el posà sobre la creu: “jesús el natzoreu, el rei dels jueus” […] i estava escrit en hebreu, romà, grec.» La redacció de la inscripció és més simple també en el Vaticà i alguns altres còdexs: «Hi havia també una inscripció damunt d’ell: “el rei dels jueus (és) aquest”.»

[vi] El text alexandrí explicita el contingut de la injúria: «dient: “No ets tu el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!”».

[vii] El contingut dels vv. 42-43 és força diferent en el text alexandrí (amb algunes lliçons variants): «i anava dient: “Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu regne.” I (Jesús) li digué: “T’ho asseguro: avui estaràs amb mi en el paradís.”»

L'entrada Diumenge XXXIV // Lc 23,32-43 Còdex Beza ha aparegut primer a Evangeli Actualizat segon el Còdex Beza.

(33 0024) Lc 21,5-19 Còdex Beza

Com que alguns anaven dient a propòsit del Temple: «Amb quines pedres precioses està adornat i amb ofrenes votives!», digué: «Això que esteu contemplant, vindran dies en què no deixaran pedra sobre pedra en el mur,[i] aquí, que no sigui enderrocada.» L’interrogaren aleshores els deixebles dient: «Mestre, quan passarà, això?» , i: «Quin serà el senyal de la teva vinguda?» Ell respongué: «Mireu!, no us deixeu esgarriar, perquè vindran molts[ii] que es valdran del meu nom dient que “Jo sóc!”, i: “El temps s’ha apropat!” No us en aneu darrere d’ells. Quan sentireu, però, parlar de guerres i de revoltes, no tingueu por: cal, en efecte, que s’esdevingui això primer, si bé la fi no serà immediata. Perquè s’alçarà nació contra nació i regne contra regne; hi haurà grans terratrèmols en diversos llocs, fam i epidèmies s’escauran; sobrevindran coses espantoses provinents del cel, sobrevindran senyals extraordinaris. Però abans de tot això us posaran al damunt les seves mans i us perseguiran lliurant-vos a les sinagogues i presons, us conduiran davant reis i governadors per causa del meu nom. Us oferirà l’oportunitat de donar testimoni. Fiqueu-vos, doncs, en els vostres cors: no us exerciteu prèviament per defensar-vos, perquè jo us donaré una parla i una saviesa que no podran resistir[iii] els vostres oponents.  Sereu lliurats, a més, fins i tot pels vostres pares i germans, parents i amics, i en faran morir alguns de vosaltres. Sereu odiats per tothom per causa del meu nom. Ni un cabell del vostre cap no es perdrà. Amb la vostra perseverança traureu profit de les vostres vides.»

Quin serà el senyal de la teva vinguda?

Per a situar l’escena que llegirem avui ens podem barrejar amb els grups de turistes que visiten la Sagrada Família. Colpits per la grandiositat i bellesa del Temple exclamaven: «Amb quines pedres precioses està adornat i amb ofrenes votives!» En la resposta de Jesús hi ha un detall que només s’ha conservat en el Còdex Beza: «Això que esteu contemplant, vindran dies en què no deixaran pedra sobre pedra en el mur, aquí, que no sigui enderrocada.» Recordem que Lluc escriu a Teòfil, que havia lloat tantes vegades els carreus del Temple de Jerusalem quan ell era summe sacerdot i del qual, després dels anys 70, només havia quedat en peu «el Mur» de les Lamentacions. La predicció de Jesús, que per cert era previsible, suscita dues preguntes dels deixebles: «Mestre, quan passarà, això?», i: «Quin serà el senyal de la teva vinguda?» En el text usual no es diu que siguin els deixebles qui les formulen i, a més, la segona pregunta ha quedat devaluada: «Quin serà el senyal de quan això s’esdevindrà?» Les primeres comunitats estaven molt intrigades pel moment de la vinguda triomfal del Messies, després del desastre del Gòlgo­ta. Rellegiu les cartes de Pau als Tessalonicencs. Lluc deixarà pràcticament sense resposta la primera pregunta, limitant-se a apuntar que «el dia aquell», el de la seva vinguda, sobrevindrà com un llaç, sobtadament. En canvi, té molt d’interés en recalcar a Teòfil que, en temps de persecucions, no s’exercitin preparant la pròpia defensa (apologètica), «perquè jo us donaré una parla i una saviesa que no podran resistir els vostres oponents». Quan Teòfil llegirà, en el segon volum, les successives apologies pronunciades per Pau davant els governadors romans Fèlix i Festus i el rei Agripa (Ac 24,10; 25,8; 26,1-2.24) comprendrà per quin motiu li havia advertit dues vegades, en el primer volum (vegeu també Lc 12,11), que l’apologètica és del tot ineficaç i no permet que l’Esperit Sant s’expressi per boca dels profetes que van sorgint contínuament.

Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[i] La precisió «en el mur» tan sols es presenta en el Còdex Beza.

[ii] Tan sols en el Còdex Beza es pot comprovar la correlació entre la segona pregunta: «Quin serà el se­nyal de la teva vinguda?»i la consegüent resposta: «Mireu!, no us deixeu esgarriar, perquè vindran molts…»

[iii] Beza i algunes de les antigues versions llatines, siríaques i coptes tan sols atesten «resistir»; els còdexs Vaticà, Sinaític i alguns altres afegeixen «o contradir»; d’altres llegeixen «contradir ni resistir».

L'entrada Diumenge XXXIII // Lc 21,5-19 Còdex Beza ha aparegut primer a Evangeli Actualizat segon el Còdex Beza.

S’acostaren aleshores alguns dels saduceus —els qui diuen que no hi ha resurrecció— i l’interrogaren dient: «Mestre, Moisès ens va escriure que, si el germà d’algú mor sense fills, havent pres muller, que prengui el seu germà la seva muller i susciti descendència al seu germà. Eren, en el nostre cas, set germans. El primer que prengué muller morí sense fills, i el segon i el tercer; semblantment els set no dei­xaren cap fill i moriren; finalment també la muller va morir. En el moment, doncs, de la resurrecció, de qui serà muller? Tots set, en efecte, l’han tinguda per muller.» Digué adreçant-se a ells: «Els fills d’aquest món són engendrats i engendren, es casen i són casades,[i] però els qui siguin estimats dignes d’atènyer el món futur i la resurrecció d’entre els morts ni es casen ni són casades, perquè ni a morir ja mai no arribaran, ja que són iguals als àngels per a Déu,[ii] pel fet de ser fills de la resurrecció. Però que els morts ressusciten, Moisès ho mostrà en l’espisodi de l’esbarzer quan anomena “Senyor” el “Déu d’Abraham i Déu d’Isac i Déu de Jacob” (Ex 3,6). Déu de morts no ho és, sinó de vius, perquè per a ell tots viuen.»

Déu de morts no ho és, sinó de vius, perquè per a ell tots viuen

El passatge que comentem avui forma part d’un conjunt d’escenes situades en el recinte del Temple de Jerusalem, on Jesús «estava ensenyant al poble i anunciava la bona notícia» (Lc 20,1a). Els diferents estaments del Sanedrí s’han anat rellevant per caçar-lo en alguna expressió comprometedora: primer els summes sacerdots i els escribes amb els ancians (29,1b); tot seguit els fariseus li envien uns espies per interpel·lar-lo sobre el tribut al Cèsar (20,20); l’envestida final corre a càrrec dels saduceus que, com que no creuen en la resurrecció, s’inventen un cas de moral per posar-lo en ridícul, basat en la Llei anomenada del «levirat» (Dt 25,5-6): «Mestre, Moisès ens va escriure que, si el germà d’algú mor sense fills, havent pres muller…» La casuística és coneguda i l’atzucac que plantegen a Jesús no té cap sortida airosa. Jesús respon fent una neta distinció entre «els fills d’aquest món», pares, fills, esposos i esposes, i «els qui siguin estimats dignes d’atènyer el món futur i la resurrecció d’entre els morts», que no tindran necessitat de tenir descendència «perquè ni a morir ja mai no arribaran, ja que són iguals als àngels per a Déu». Beza subratlla la duració eterna d’aquesta forma de vida, la dels «fills de la resurrecció», que els iguala amb els àngels. Han traspassat les fronteres de la creació, superant totes les lleis de la física, transformats per l’Esperit de Déu. A continuació Jesús replica als saduceus servint-se també d’un text del Pentateuc, l’única part de l’Escriptura, la més antiga, que ells acceptaven com a normativa, igual que els samaritans: «Però que els morts ressusciten, Moisès ho mostrà en l’espisodi de l’esbarzer quan anomena “Senyor” “el Déu d’Abraham i Déu d’Isac i Déu de Jacob” (Ex 3,6).» Forçant l’ordre de la frase, Lluc-Beza recalca que no es pot parlar d’un «Déu de morts», d’una religió de morts, atès que «per a Déu tots viuen», tots «els qui siguin estimats dignes d’atènyer el món futur.»

[i] L’expressió «els fills d’aquest eó/món» engloba tant els fills que «són engendrats» com els pares que els «engendren», dels quals el text alexandrí no fa menció, com també els homes que «esposen/es casen» i les dones que «són esposades/casades». L’omissió podria ser deguda al fet que a continuació, en referir-se al món futur, tan sols es menciona la segona parella.

[ii] El Còdex Vaticà i els altres còdexs, amb lleugeres lliçons variants, llegeixen: «perquè són iguals als àngels i són fills de Déu».

L'entrada Diumenge XXXII durant l’any // Lc 20,27-38 Còdex Beza ha aparegut primer a Evangeli Actualizat segon el Còdex Beza.