Jn 1,1-18 Còdexs Beza i Sinaític

^1,1 En el Principi existia el Projecte,

i aquest Projecte dialogava amb Déu,

i un Déu era el Projecte.

² Aquest en el Principi dialogava amb Déu.

³ Totes les coses existiren per mitjà d’ell

i sense ell res no va existir.

Allò que s’ha produït  ⁴ en ellés Vida,[a]

i aquesta Vida era la Llum de la humanitat:

⁵ la Llum brilla en la Tenebra,

i la Tenebra no l’ha atrapada.

⁶ Aparegué un home, enviat de part del Senyor, que tenia per nom Joan; ⁷ aquest vingué com a testimoni per donar testimoni de la Llum, perquè tots arribin a creure per mitjà d’ell. ⁸ No era ell la Llum, sinó perquè donés testimoni de la Llum.

⁹ Estava la Llum veritable,

la que il·lumina tota la humanitat,

arribant al món.

¹⁰ Era en el món,

i el món es va fer per mitjà d’ell,

però el món no el conegué.

¹¹ Vingué prop dels seus,

però els seus no l’acolliren.

¹² Els qui el reberen,

els donà la capacitat d’esdevenir fills de Déu

—als qui creuen en el seu nom—:

¹³ no de lligams de sang,

ni d’un voler de carn,

ni d’un voler de baró,

sinó que han nascut de Déu.

¹⁴ I el Projecte prengué carn humana

i acampà entre nosaltres;

i hem contemplat la seva glòria,

glòria com la que un Fill únic rep del seu Pare,

ple de gràcia i de veritat.

¹⁵ Joan dóna testimoni sobre ell i continua cridant: «Aquest era de qui vaig dir: El qui venia darrere meu m’ha passat al davant, perquè existia abans que jo.»

¹⁶ Perquè de la seva plenitud

tots nosaltres n’hem rebut,

una gràcia per una altra gràcia.

¹⁷ Perquè la Llei

es donà per mitjà de Moisès;

la gràcia i la veritat

s’han fet realitat per mitjà de Jesús.[b]

¹⁸ Déu, ningú no l’ha vist  mai;

el Fill únic que és Déu,

el qui es troba en el si del Pare,

aquest és qui l’ha explicat.

El projecte que Déu tenia pensat des de l’eternitat
ha pres carn en la persona de Jesús

Estressats per tanta pandèmia, la que és ben real i la que matusserament hi han afegit els polítics mundials, ens proposem llegir detingudament el Pròleg de Joan. Un lector avisat distingirà fàcilment els dos relats en prosa referents a Joan Baptista que el mateix autor del llibre hi va inserir en una segona redacció (Jn 1,6-8 i 1,15), ja que trenquen el fil poètic del Pròleg. L’autor els hauria afegit per prevenir les seves comunitats sobre determinats cercles de deixebles baptistes que propugnaven que era Joan la Llum, i no pas Jesús: «No era ell la Llum, sinó perquè donés testimoni de la Llum» (1,8), els recalca. Tres vegades —totes les pensables— el Projecte de Vida divina hagué de superar una sèrie d’obstacles fins que arribà a prendre carn humana. Primerament fou «la Tenebra» la que, endebades, intentà atrapar-lo. Després fou «el món», en el sentit negatiu que li confereix sovint aquest escrit, que tot i haver estat fet d’acord amb aquest Projecte creador, no va reconèixer la seva presència, exactament com continua passant en aquests moments per part de les grans potències mundials que rebutgen aturar l’escal­fament del planeta. Finalment, foren «els seus», el poble d’Israel elegit entre les setanta nacions, els qui no l’acolliren. Però Déu no es fa mai enrere en els seus plans: «Tots els qui reberen» aquest Projecte de Vida divina, «els donà la capacitat d’esdevenir fills de Déu». Són les noves generacions, que malden per superar els lligams de sang i de carn, les qui rentaran la cara del planeta blau negrament enfosquida pels interessos polítics i econòmics d’un «món» en decadència. En el llarg desert de l’existència humana el Projecte de Déu ha esdevingut paraula humana entenedora plantant la seva tenda entre els qui li anem donant l’adhesió, tots els qui som capaços de contemplar la seva glòria en voluntaris de tots els colors i llengües que defensen i fan sentir la veu dels desheretats de la terra.

[a] Els còdexs Beza i Sinaític, a diferència de la majoria de manuscrits que llegeixen «era» (en temps imperfet), atesten «és» (en temps present). Segons això, la Vida no formava part en un principi del Logos-Projecte, sinó que ha vingut sobre ell, una vegada ja ha creat l’univers, ungint-lo de Vida divina. És la Unció paradigmàtica de tot l’univers creat amb la Vida divina que Déu li ha atorgat.

[b] Llegeixo «Jesús», tal com es conserva encara en el Còdex Sinaític original, i no pas «Jesús Crist/Jesucrist» (resta de manuscrits), ja que a partir del v.16b hi ha una àmplia llacuna en el Còdex Beza (manquen 8 folis), llacuna que hem pogut suplir gràcies al Còdex Sinaític, molt proper a Beza en els vuit primers capítols del llibre. «Jesús», contraposat a «Moisès», fa referència a la persona humana de Jesús, en qui s’ha fet realitat la nova aliança. El títol de «Messies/Crist/Ungit», amb article, es presentarà per primera vegada en boca de Joan Baptista responent a l’interrogatori que li plantejaren uns sacerdots i levites enviats des de Jerusalem: «¿Tu qui ets?», i a qui Joan respongué: «Jo no sóc el Messies» (Jn 1,19-20).

L'entrada II Diumenge de Nadal ha aparegut primer a Evangeli Actualizat segon el Còdex Beza.

(33 0024) Lc 21,5-19 Còdex Beza

Com que alguns anaven dient a propòsit del Temple: «Amb quines pedres precioses està adornat i amb ofrenes votives!», digué: «Això que esteu contemplant, vindran dies en què no deixaran pedra sobre pedra en el mur,[i] aquí, que no sigui enderrocada.» L’interrogaren aleshores els deixebles dient: «Mestre, quan passarà, això?» , i: «Quin serà el senyal de la teva vinguda?» Ell respongué: «Mireu!, no us deixeu esgarriar, perquè vindran molts[ii] que es valdran del meu nom dient que “Jo sóc!”, i: “El temps s’ha apropat!” No us en aneu darrere d’ells. Quan sentireu, però, parlar de guerres i de revoltes, no tingueu por: cal, en efecte, que s’esdevingui això primer, si bé la fi no serà immediata. Perquè s’alçarà nació contra nació i regne contra regne; hi haurà grans terratrèmols en diversos llocs, fam i epidèmies s’escauran; sobrevindran coses espantoses provinents del cel, sobrevindran senyals extraordinaris. Però abans de tot això us posaran al damunt les seves mans i us perseguiran lliurant-vos a les sinagogues i presons, us conduiran davant reis i governadors per causa del meu nom. Us oferirà l’oportunitat de donar testimoni. Fiqueu-vos, doncs, en els vostres cors: no us exerciteu prèviament per defensar-vos, perquè jo us donaré una parla i una saviesa que no podran resistir[iii] els vostres oponents.  Sereu lliurats, a més, fins i tot pels vostres pares i germans, parents i amics, i en faran morir alguns de vosaltres. Sereu odiats per tothom per causa del meu nom. Ni un cabell del vostre cap no es perdrà. Amb la vostra perseverança traureu profit de les vostres vides.»

Quin serà el senyal de la teva vinguda?

Per a situar l’escena que llegirem avui ens podem barrejar amb els grups de turistes que visiten la Sagrada Família. Colpits per la grandiositat i bellesa del Temple exclamaven: «Amb quines pedres precioses està adornat i amb ofrenes votives!» En la resposta de Jesús hi ha un detall que només s’ha conservat en el Còdex Beza: «Això que esteu contemplant, vindran dies en què no deixaran pedra sobre pedra en el mur, aquí, que no sigui enderrocada.» Recordem que Lluc escriu a Teòfil, que havia lloat tantes vegades els carreus del Temple de Jerusalem quan ell era summe sacerdot i del qual, després dels anys 70, només havia quedat en peu «el Mur» de les Lamentacions. La predicció de Jesús, que per cert era previsible, suscita dues preguntes dels deixebles: «Mestre, quan passarà, això?», i: «Quin serà el senyal de la teva vinguda?» En el text usual no es diu que siguin els deixebles qui les formulen i, a més, la segona pregunta ha quedat devaluada: «Quin serà el senyal de quan això s’esdevindrà?» Les primeres comunitats estaven molt intrigades pel moment de la vinguda triomfal del Messies, després del desastre del Gòlgo­ta. Rellegiu les cartes de Pau als Tessalonicencs. Lluc deixarà pràcticament sense resposta la primera pregunta, limitant-se a apuntar que «el dia aquell», el de la seva vinguda, sobrevindrà com un llaç, sobtadament. En canvi, té molt d’interés en recalcar a Teòfil que, en temps de persecucions, no s’exercitin preparant la pròpia defensa (apologètica), «perquè jo us donaré una parla i una saviesa que no podran resistir els vostres oponents». Quan Teòfil llegirà, en el segon volum, les successives apologies pronunciades per Pau davant els governadors romans Fèlix i Festus i el rei Agripa (Ac 24,10; 25,8; 26,1-2.24) comprendrà per quin motiu li havia advertit dues vegades, en el primer volum (vegeu també Lc 12,11), que l’apologètica és del tot ineficaç i no permet que l’Esperit Sant s’expressi per boca dels profetes que van sorgint contínuament.

Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[i] La precisió «en el mur» tan sols es presenta en el Còdex Beza.

[ii] Tan sols en el Còdex Beza es pot comprovar la correlació entre la segona pregunta: «Quin serà el se­nyal de la teva vinguda?»i la consegüent resposta: «Mireu!, no us deixeu esgarriar, perquè vindran molts…»

[iii] Beza i algunes de les antigues versions llatines, siríaques i coptes tan sols atesten «resistir»; els còdexs Vaticà, Sinaític i alguns altres afegeixen «o contradir»; d’altres llegeixen «contradir ni resistir».

L'entrada Diumenge XXXIII // Lc 21,5-19 Còdex Beza ha aparegut primer a Evangeli Actualizat segon el Còdex Beza.

(005 561 716)

“En el principi Déu creà el cel i la terra”, sostenia el Gènesi (Gn 1,1).
Tanmateix, el Quart evangeli polemitza:

“En el principi JA existia el Projecte
– i el Projecte es trobava en diàleg amb Déu:
un Déu, A SABER, era el Projecte” (Jn 1,1).

Tot seguit ho recalca:
“Aquest es feia trobadís en el principi tot dialogant amb Déu” (v. 2).

“Tot l’univers s’esdevingué per mediació d’ell,
– i sense ell no s’esdevingué res” (v. 3).

Sense solució de continuïtat ho matisa a continuació:
“Allò que s’ha esdevingut en ell ÉS la Vida
– i la Vida era la Llum dels humans” (v. 4),
la Vida divina amb què Déu ungí tot l’univers futur,
anticipant-se així al Projecte quan aquest estava a punt de fer esclatar la creació.

Primer intent d’apropament del Logos-Projecte a la creació:
“D’aleshores ençà la Llum es posa a brillar en la Tenebra,
– tanmateix la Tenebra no el va atrapar“ (v. 5).

Segon intent del Projecte, fallit:
“Estava la Llum veritable, la que il·lumina tot el gènere humà, arribant al món.
Era en el món i el món s’esdevingué per mediació d’ell,
– tanmateix el món no el va reconèixer” (vv. 9-10).

Tercer intent, un fracàs total de Déu i del seu Projecte creador:
“Vingué prop del seu poble (Israel),
– i el seus no l’acolliren” (v. 11).

Novament, sense solució de continuïtat, s’anticipa a Israel:
“Tots quants el reberen, els donà capacitat per esdevenir fills de Déu,
—A SABER, als qui donen l’adhesió al seu NOM—”
i ho detalla a continuació en negatiu, per triplicat, i en positiu:
“– no de lligams de sang, ni d’un voler de la carn, ni d’un voler de baró,
sinó que han nascut de Déu” (vv. 12-13).

Finalment Déu s’ha sortit amb la seva, volia tenir un Fill:
“Per fi el Projecte prengué carn humana
– i plantà la seva Tenda entre nosaltres, la comunitat del Deixeble estimat,
i vam contemplar la seva Glòria

—Glòria com la que contemplà (Isaac), en tant que ‘l’únic fill estimat’,
a instàncies del seu pare (Abraham, Gn 22,1-16)—
– plena de Gràcia i de Veritat,
perquè de la seva plenitud tots nosaltres n’hem rebut,
– a saber, Gràcia sobre Gràcia;
perquè la Llei fou donada per mediació de MOISÈS,
– la Gràcia i la Veritat s’han fet realitat per mediació de JESÚS” (vv. 14.16-17).

“A Déu (Θεόν), ningú no l’ha vist mai;
– l’Únic Déu procreat, EL QUE ÉS mentre contempla el si de Déu, que ja és Pare,
ell ens ho va exposar” (v. 18).

Josep Rius-Camps

L'entrada N A D A L A 2023 ha aparegut primer a Evangeli Actualizat segon el Còdex Beza.

(682 526) Evangelio acturalizado según el Códice Beza // Josep Rius-Camps

L'entrada Domingo IV de Pascua ha aparegut primer a Evangeli Actualizat segon el Còdex Beza.