Diumenge V de Quaresma // Jn 11,1-45 Còdex Beza
(677 521) Jn 11,1-45 Còdex Beza 11,1Hi havia cert malalt, Llàtzer de Betània, de l’aldea de la Maria i de la Marta,[a] la seva germana. 2 Maria[b] era la que va ungir el Senyor amb perfum i va eixugar-li els peus amb els seus cabells: el germà de la qual precisament, Llàtzer, estava malalt. 3 Les seves germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, mira, aquell que tu ames està malalt.» 4 Jesús, en sentir-ho, digué: «Aquesta la seva malaltia no és de mort, sinó per a glòria de Déu, a fi que el Fill de Déu sigui glorificat per ella.» 5 Tanmateix, Jesús amava[c]la Marta i la seva germana i Llàtzer.[d] 6 Quan, doncs, va sentir que estava malalt, llavors Jesús va quedar-se en aquell lloc dos dies. 7 Seguidament, després d’això, diu als seus deixebles: «Anem de nou a Judea.» 8 Els seus deixebles li diuen: «Rabí, fa poc els jueus et volien apedregar, ¿i vas de nou allí?» 9 Jesús respongué: «¿No té dotze hores el dia? Si algú camina durant el dia, no ensopega, perquè veu la llum d’aquest món; 10 però si algú camina durant la nit, ensopega, perquè la llum no hi és.» 11 Digué això, i tot seguit els diu: «Llàtzer, el nostre amic, dorm;[e] però vaig a despertar-lo.» 12 Els deixebles li digueren: «Senyor, si dorm, es guarirà.» 13 Jesús ho havia dit referent a la seva mort; ells, en canvi, es pensaven que parlava de la dormició de la son. 14 Llavors Jesús els digué obertament: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha mort, 15 i m’alegro per vosaltres, a fi que cregueu, que no hagi estat allí; però anem a trobar-lo.» 16 Digué aleshores Tomàs, l’anomenat Bessó, als seus condeixebles: «Anem també nosaltres a morir amb ell.» 17 Jesús arribà a Betània i es trobà que aquell feia quatre dies que era en el sepulcre. 18 Betània era prop de Jerosòlima uns quinze estadis. 19 Molts dels jerosolimitans havien vingut a la casa de Marta i Mariam, a fi de consolar-les per la mort del seu germà. 20 Quan Marta va saber que Jesús estava arribant, li sortí a l’encontre; Maria, en canvi, restava asseguda a la casa. 21 Marta digué adreçant-se a Jesús: «Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort; 22 però fins i tot ara jo sé que tot el que demanis a Déu, Déu t’ho donarà.» 23 Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà.» 24 Marta li respon: «Sé que ressuscitarà en la resurrecció, el darrer dia.» 25 Jesús li asseverà: «Jo Sóc la resurrecció i la vida: el qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26 i tot aquell qui viu i creu en mi no morirà mai més. Creus això?» 27 Diu ella: «Sí, Senyor, jo crec fermament que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.» 28 Havent dit això, se n’anà i va cridar la seva germana Mariam dient-li en veu baixa: «El Mestre és aquí i et crida.» 29 Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i va a trobar-lo. 30 Jesús encara no havia arribat a l’aldea, sinó que es trobava en el lloc on Marta li havia sortit a l’encontre. 31 Els jueus que eren amb ella a la comunitat tot consolant-la, quan veieren Mariam que s’aixecava d’una revolada i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar allí. 32 Maria, quan arribà on era Jesús, en veure’l, caigué als seus peus dient: «Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.» 33 Jesús aleshores, en veure que ella plorava i que ploraven els jueus, els qui havien vingut ensems amb ella, es contorbà en l’esperit com qui s’ha commogut profundament 34 i digué: «On l’heu posat?» Li diuen: «Senyor, vine i ho veuràs.» 35 I Jesús es posà a plorar. 36 Els jueus llavors deien: «Mira com l’amava!» 37 Alguns d’ells, però, replicaren: «¿No hauria pogut aquest que va obrir els ulls del cec fer que també aquest no morís?» 38 Jesús aleshores, novament commogut en el seu interior, arriba al sepulcre. Era una cova i una llosa estava posada al damunt. 39 Diu Jesús: «Alceu la llosa!» Li diu Marta, la germana del finat: «Senyor, ja fa pudor: és el quart dia.» 40 Jesús li diu: «¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?» 41 Quan, doncs, hagueren alçat la llosa, també Jesús alçà els seus ulls enlaire i digué: «Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. 42 Jo sabia que tu sempre m’escoltes, però per causa de la multitud que hem rodeja ho he dit, perquè creguin que tu m’has enviat.» 43 Havent dit això, amb veu poderosa cridà: «Llàtzer, surt fora!» 44 I immediatament sortí el difunt, lligats els peus i les mans amb benes i la seva cara embolcada amb un sudari. Els diu Jesús: «Deslligueu-lo i deixeu que se’n vagi.» 45 Molts dels jueus que havien vingut a trobar Mariam, havent vist el que Jesús havia fet, cregueren en ell.[f] Làtzer, el nostre amic, dorm; però vaig a despertar-lo Em voldria fixar avui en l’amistat profunda que vigia entre Jesús i Llàtzer, «el nostre amic» (recalcat pel Còdex Beza: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha mort»). La relació de Jesús amb la comunitat de Betània era d’una gran amistat: «Les germanes de Llàtzer enviaren a dir a Jesús: “Senyor, mira, aquell que tu ames està malalt”»; «Jesús amava la Marta i la seva germana i Llàtzer»; «Mira com l’amava», deien els jueus. Malgrat aquesta estreta relació d’amistat, els seus membres, com els jueus en general, seguien creient que la mort era un estat ja definitiu. Com a màxim parlaven d’una vida umbràtil l’Hades, la regió subterrània dels morts. Jesús vol impartir-los una lliçó sobre la mort. Per això no acudeix immediatament a Betània quan li anuncien que estava malalt. S’espera que passin quatre dies presentar-s’hi, quan tothom creia que la mort ja era definitiva: «Senyor, ja fa pudor: és
