(677 521) Jn 11,1-45 Còdex Beza
11,1Hi havia cert malalt, Llàtzer de Betània, de l’aldea de la Maria i de la Marta,[a] la seva germana. 2 Maria[b] era la que va ungir el Senyor amb perfum i va eixugar-li els peus amb els seus cabells: el germà de la qual precisament, Llàtzer, estava malalt. 3 Les seves germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, mira, aquell que tu ames està malalt.» 4 Jesús, en sentir-ho, digué: «Aquesta la seva malaltia no és de mort, sinó per a glòria de Déu, a fi que el Fill de Déu sigui glorificat per ella.» 5 Tanmateix, Jesús amava[c]la Marta i la seva germana i Llàtzer.[d] 6 Quan, doncs, va sentir que estava malalt, llavors Jesús va quedar-se en aquell lloc dos dies. 7 Seguidament, després d’això, diu als seus deixebles: «Anem de nou a Judea.» 8 Els seus deixebles li diuen: «Rabí, fa poc els jueus et volien apedregar, ¿i vas de nou allí?» 9 Jesús respongué: «¿No té dotze hores el dia? Si algú camina durant el dia, no ensopega, perquè veu la llum d’aquest món; 10 però si algú camina durant la nit, ensopega, perquè la llum no hi és.»
11 Digué això, i tot seguit els diu: «Llàtzer, el nostre amic, dorm;[e] però vaig a despertar-lo.» 12 Els deixebles li digueren: «Senyor, si dorm, es guarirà.» 13 Jesús ho havia dit referent a la seva mort; ells, en canvi, es pensaven que parlava de la dormició de la son. 14 Llavors Jesús els digué obertament: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha mort, 15 i m’alegro per vosaltres, a fi que cregueu, que no hagi estat allí; però anem a trobar-lo.» 16 Digué aleshores Tomàs, l’anomenat Bessó, als seus condeixebles: «Anem també nosaltres a morir amb ell.»
17 Jesús arribà a Betània i es trobà que aquell feia quatre dies que era en el sepulcre. 18 Betània era prop de Jerosòlima uns quinze estadis. 19 Molts dels jerosolimitans havien vingut a la casa de Marta i Mariam, a fi de consolar-les per la mort del seu germà.
20 Quan Marta va saber que Jesús estava arribant, li sortí a l’encontre; Maria, en canvi, restava asseguda a la casa. 21 Marta digué adreçant-se a Jesús: «Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort; 22 però fins i tot ara jo sé que tot el que demanis a Déu, Déu t’ho donarà.» 23 Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà.» 24 Marta li respon: «Sé que ressuscitarà en la resurrecció, el darrer dia.» 25 Jesús li asseverà: «Jo Sóc la resurrecció i la vida: el qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26 i tot aquell qui viu i creu en mi no morirà mai més. Creus això?» 27 Diu ella: «Sí, Senyor, jo crec fermament que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.» 28 Havent dit això, se n’anà i va cridar la seva germana Mariam dient-li en veu baixa: «El Mestre és aquí i et crida.» 29 Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i va a trobar-lo. 30 Jesús encara no havia arribat a l’aldea, sinó que es trobava en el lloc on Marta li havia sortit a l’encontre. 31 Els jueus que eren amb ella a la comunitat tot consolant-la, quan veieren Mariam que s’aixecava d’una revolada i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar allí.
32 Maria, quan arribà on era Jesús, en veure’l, caigué als seus peus dient: «Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.» 33 Jesús aleshores, en veure que ella plorava i que ploraven els jueus, els qui havien vingut ensems amb ella, es contorbà en l’esperit com qui s’ha commogut profundament 34 i digué: «On l’heu posat?» Li diuen: «Senyor, vine i ho veuràs.» 35 I Jesús es posà a plorar. 36 Els jueus llavors deien: «Mira com l’amava!» 37 Alguns d’ells, però, replicaren: «¿No hauria pogut aquest que va obrir els ulls del cec fer que també aquest no morís?»
38 Jesús aleshores, novament commogut en el seu interior, arriba al sepulcre. Era una cova i una llosa estava posada al damunt. 39 Diu Jesús: «Alceu la llosa!» Li diu Marta, la germana del finat: «Senyor, ja fa pudor: és el quart dia.» 40 Jesús li diu: «¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?» 41 Quan, doncs, hagueren alçat la llosa, també Jesús alçà els seus ulls enlaire i digué: «Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. 42 Jo sabia que tu sempre m’escoltes, però per causa de la multitud que hem rodeja ho he dit, perquè creguin que tu m’has enviat.» 43 Havent dit això, amb veu poderosa cridà: «Llàtzer, surt fora!» 44 I immediatament sortí el difunt, lligats els peus i les mans amb benes i la seva cara embolcada amb un sudari. Els diu Jesús: «Deslligueu-lo i deixeu que se’n vagi.»
45 Molts dels jueus que havien vingut a trobar Mariam, havent vist el que Jesús havia fet, cregueren en ell.[f]
Làtzer, el nostre amic, dorm; però vaig a despertar-lo
Em voldria fixar avui en l’amistat profunda que vigia entre Jesús i Llàtzer, «el nostre amic» (recalcat pel Còdex Beza: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha mort»). La relació de Jesús amb la comunitat de Betània era d’una gran amistat: «Les germanes de Llàtzer enviaren a dir a Jesús: “Senyor, mira, aquell que tu ames està malalt”»; «Jesús amava la Marta i la seva germana i Llàtzer»; «Mira com l’amava», deien els jueus. Malgrat aquesta estreta relació d’amistat, els seus membres, com els jueus en general, seguien creient que la mort era un estat ja definitiu. Com a màxim parlaven d’una vida umbràtil l’Hades, la regió subterrània dels morts. Jesús vol impartir-los una lliçó sobre la mort. Per això no acudeix immediatament a Betània quan li anuncien que estava malalt. S’espera que passin quatre dies presentar-s’hi, quan tothom creia que la mort ja era definitiva: «Senyor, ja fa pudor: és el quart dia», li va retreure Marta. A tot estirar s’havia anat introduint en el món jueu la creença en una molt llunyana resurrecció futura: Marta diu a Jesús: «Sé que ressuscitarà en la resurrecció, el darrer dia.» Jesús, però, parla amb el present de Déu: «Jo Soc la resurrecció i la vida: el qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Creus això?», li pregunta. Marta s’escapoleix: «Sí, Senyor, jo crec fermament que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.» Jesús, però, no efectuarà cap miracle. En primer lloc, la comunitat ha de retirar la llosa que havia posat sobre el difunt: «Alceu la llosa!» Quan, doncs, hagueren alçat la llosa, també Jesús alçà els seus ulls enlaire i digué: «Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat.» El miracle, doncs, ja s’ha produït. Després crida: «Llàtzer, surt fora!» Però va sortir com si fos una mòmia: «lligats els peus i les mans amb benes i la seva cara embolcada amb un sudari». És la comunitat qui l’ha d’alliberar de la mort: «Deslligueu-lo i deixeu que se’n vagi», pel seu propi peu.
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] El Còdex Beza posa l’article davant de Maria i de Marta la primera vegada que les menciona, donant entenent l’autor del IV Evangeli que «l’aldea de la Marta i la Maria», Betània, era ben coneguda dels seus lectors.
[b] Com ja hem pogut comprovar en altres ocasions, el Còdex Beza distingeix amb molta precisió entre la grafia hebrea del nom de Maria, «Mariam», i la grega, «Maria». Quan es relaciona amb els jueus, en concret amb Marta, empra la grafia hebrea: «Molts dels jerosolimitans havien vingut a trobar Marta i Mariam» (11,19); Marta «va cridar la seva germana Mariam» (11,28); «els jueus que eren amb ella a la comunitat tot consolant-la, quan veieren Mariam que s’aixecava d’una revolada i sortia, la seguiren» (11,31); «Molts dels jueus que havien vingut a trobar Mariam» (11,45). Quan es relaciona amb Jesús, empra sempre la grafia grega: «L’aldea de la Maria i de la Marta, la seva germana. Maria era la que va ungir el Senyor amb perfum» (11,1-2 D); «Maria restava asseguda a la casa» (11,20); «Maria, quan arribà on era Jesús» (11,32). El Còdex Vaticà i la majoria de manuscrits confonen ambdues grafies, com si fossin intercanviables. Per als jueus, el canvi d’un nom reflectia un canvi profund de la seva personalitat.
[c] Tots els mss. empren aquí el verb grec êgapa, estimava, llevat del Còdex Beza que empra el verb grec ephilei, amava, que sorprenentment empren tres de les més antigues versions llatines anteriors a la Vulgata (Ítala i Afra). L’Evangeli de Joan utilitza el verb agapan, estimar, quan fa referència al Deixeble «a qui Jesús estimava» (Jn 20,2 diligebat, Beza llatí; 13,23; 19,26; 21,7.20), mentre que en el relat de Llàtzer se serveix del verb philein, amar (11,3.5 Beza.36), o del terme philos, amic (11,11.14 Beza). La diferència entre els dos verbs i els respectius substantius és tan sols de matís: amar i amic fan referència a les relacions amicals entre persones humanes; estimar i dilecció, a l’amor espiritual entre Déu Pare i el seu Fill Jesús o entre Jesús i el Deixeble estimat.
[d] Marta, Maria i Llàtzer, probablement per aquest ordre, conformen una família especial situada a la Betània propera a Jerusalem. Hi havia una altra Betània, en el Jordà, on Joan, primerament (Jn 1,28 [després batejarà a Enon, prop de Salim, 3,23]), i Jesús, més tard (3,22), batejaven. L’amistat de Jesús envers cada un dels components d’aquesta comunitat era molt estreta: «Les germanes de Llàtzer enviaren a dir a Jesús: “Senyor, mira, aquell que tu ames està malalt”» (11,3); «Jesús amava la Marta i la seva germana i Llàtzer» (11,5); «Llàtzer, el nostre amic, dorm» (11,11); «Llàtzer, el nostre amic, s’ha mort» (11,14 D); «Mira com l’amava!» (11,36). La mort de Llàtzer l’afectà profundament: «Jesús aleshores, en veure que ella plorava i que ploraven els jueus, els qui havien vingut ensems amb ella, es contorbà en l’esperit com qui s’ha commogut profundament» (11,33); «I Jesús es posà a plorar» (11,35); «Jesús aleshores, novament commogut en el seu interior, arriba al sepulcre» (11,38).
[e] Llevat del Còdex Beza, que empra 2× el pr. pass. del verb grec koimaomai, dormir, referint-se a la situació de Llàtzer, koimatai, s’ha adormit, dorm (11,11.12), tots els altres mss. utilitzen també 2× el pf. pass. kekoimatai, s’ha quedat dormit definitivament (11,11.12). La forma de pr., tant en llavis de Jesús com dels deixebles, dona a entendre que es despertarà més tard; en canvi, la forma de pf. indicaria que ja ha mort definitivament, cosa que Jesús mateix revelarà poc després: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha mort», sempre en temps pr.
[f] El relat de la resurrecció de Llàtzer no acaba aquí, sinó que continua: «Alguns, però, d’entre ells se n’anaren a trobar els fariseus i els digueren el que Jesús havia fet» (11,46). La consegüent reunió del Sanedrí (11,47-52) forma part encara d’aquest relat paradigmàtic. L’omissió del v. 46 confereix triomfalisme a la resurrecció de Llàtzer i ens priva de saber-ne el trist desenllaç: «A partir d’aquell dia (els dirigents jueus) decidiren que el matarien» (11,53).
