(675 519) Jn 4,4-7.9-26.28-30.39-42 Còdex Beza (primera redacció) + 4,8.27.31-38 (amb sagnia: segona redacció)[a] El Leccionari litúrgic fa començar la perícopa en el v. 5
4,4 Calia que Jesús passés a través de Samaria.
4,5 Arriba Jesús a una ciutat de la Samaria anomenada Sicar, prop de la propietat que Jacob va donar a Josep, el seu fill: 6 hi havia allí el brollador de Jacob. Jesús, que estava cansat per la caminada, s’havia assegut aleshores a la vora del brollador: l’hora era precisament la sexta.[b] 7 Arriba una dona de la Samaria a pouar aigua. Jesús li diu: «Dona’m de beure.»
4,8 És que els seus deixebles se n’havien anat a la ciutat a comprar queviures.
4,9 La dona samaritana li diu: «Tu, que ets jueu, com és que em demanes de beure a mi que soc una dona samaritana?»[c] 10 Jesús respongué i li digué: «Si coneguessis el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dona’m de beure”, tu li n’hauries demanada a ell, i ell t’hauria donat aigua viva.» 11 La dona li diu: «Senyor, ni tan sols tens poal i el pou és profund, d’on obtens aigua viva? 12 ¿És que tu ets més gran que el nostre pare Jacob, que ens donà el pou i en va beure ell mateix i els seus fills i el bestiar?» 13 Jesús respongué i li digué: «Tot el qui beu d’aquesta aigua tornarà a tenir set; 14 però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, no tindrà set mai més; al contrari, l’aigua que jo li donaré es convertirà en ell en un brollador d’aigua que salta cap a una vida eterna.» 15 La dona li diu aleshores: «Senyor, dona’m aigua d’aquesta, a fi que no tingui més set ni hagi de venir aquí a pouar.» 16 Jesús li diu: «Ves-te’n, crida el teu marit i vine aquí.» 17 La dona respongué i digué: «De marit no en tinc cap.» Jesús li diu: «Has dit bé que no tens cap marit, 18 perquè has tingut cinc marits i el que ara tens no és el teu marit; en això has dit la veritat.» 19 La dona li diu: «Senyor, estic veient que ets un profeta. 20 Els nostres pares van adorar en aquesta muntanya i vosaltres dieu que a Jerosòlima hi ha el lloc on cal adorar.» 21 Jesús li diu: «Dona, creu-me a mi, arriba l’hora en què ni en aquesta muntanya ni a Jerosòlima adorareu el Pare. 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. 23 Al contrari, arriba l’hora, i ja és ara, en què els vertaders adoradors adoraran el Pare en esperit i veritat, perquè el Pare cerca aquests que l’adorin. 24 Déu és esperit, i els adoradors cal que l’adorin en esperit i veritat.» 25 La dona li diu: «Sé que ha de venir un tal Messies, l’anomenat Ungit; quan vingui ell, ens ho anunciarà tot.» 26 Jesús li diu: «Jo Soc, el qui està parlant amb tu.»
4,27 I en això arribaren els seus deixebles i s’estranyaven que parlés amb una dona; tanmateix, ningú no li digué: «Què pretens?» o bé: «De què parles amb ella?»
4,28Deixà la dona la seva gerra privada[d] i se n’anà a la ciutat a dir als homes: 29 «Veniu a veure un home que m’ha dit tot allò que he fet. ¿No serà aquest el Messies?» 30 Sortiren de la ciutat i es dirigeixen cap a ell.
4.31 Mentrestant, els deixebles el pregaven dient: «Rabí, menja.» 32 Però ell els digué: «Jo tinc per menjar un aliment que vosaltres no coneixeu.» 33 Els deixebles es deien entre ells: «¿No serà que algú li ha portat menjar?» 34 Jesús els diu: «El meu aliment és que faci la voluntat del qui m’ha enviat i que dugui a terme la seva obra. 35¿No dieu vosaltres: “Quatre mesos més i arriba la sega”? Doncs bé, jo us dic: “Alceu els ulls i contempleu els camps que ja blanquegen per a la sega. 36 Ja el segador rep el salari i recull fruit per a una vida eterna, a fi que tant el sembrador com el segador s’alegrin plegats. 37 Perquè en això consisteix la dita vertadera: ‘Un és el qui sembra i un altre el qui sega.’ 38 Jo us tinc enviats a segar: vosaltres no us heu fatigat, d’altres s’han fatigat i vosaltres us heu aprofitat de la seva fatiga.”»
4,39 D’aquella ciutat molts cregueren en ell d’entre els samaritans per la paraula de la dona que testificava: «M’ha dit tot allò que he fet.» 40 Quan, doncs, els samaritans arribaren on era ell, li pregaven que es quedés amb ells; i es va quedar allí dos dies. 41 Encara molts més cregueren per la seva paraula; 42 però anaven dient a la dona: «Pel teu testimoni ja no creiem, perquè l’hem sentit i sabem que aquest és veritablement el Salvador del món, l’Ungit.»[e]
Calia, segons el designi diví, que Jesús passés per Samaria
El títol l’he pres d’un verset que no llegirem, però que conté precisament el mòbil que mogué Jesús a recobrar l’ètnia samaritana com a part integrant d’Israel. En el si del diàleg de Jesús amb la Samaritana, el lector podrà separar fàcilment tres referències als deixebles que mai no entraran en contacte amb la Samaritana i que, a més, interrompen el fil de la seqüència. Comentaré, doncs, tan sols la seqüència principal. La composició de lloc és determinant: Sicar, una ciutat de Samaria, «prop de la propietat que Jacob va donar a Josep, el seu fill: hi havia allí el brollador de Jacob». Jesús, cansat del camí, «s’havia assegut a la vora del brollador», com un mestre que, assedegat en vista de la situació de Samaria, vol impartir una lliçó a una dona samaritana que havia vingut a pouar aigua. No té poal i el pou és profund, car conté tota la saviesa dels samaritans. Jesús la vol tastar: «Dona’m de beure.» No consenteix que hi hagi fronteres infranquejables entre jueus i samaritans. Un cop s’ ha guanyat la seva confiança, li fa veure: «Tot el qui beu d’aquesta aigua tornarà a tenir set; però el qui begui de l’aigua que jo li donaré no tindrà set mai més.» Ara és la dona qui li’n demana. Jesús li deixa ben clar que arriba l’hora, i ja és ara, en què els vertaders adoradors adoraran el Pare, però no en aquesta muntanya (Garizim) ni a Jerosòlima (Sió), sinó en esperit i veritat, i se li revela com el Messies que tots esperaven: «Jo Soc (el nom de Jahvè), el qui està parlant amb tu.» L’acció de la dona d’abandonar «la seva gerra privada» mostra que ha assimilat la lliçó i té pressa per anar a comunicar-la als seus compatriotes. Gràcies a «la paraula de la dona», molts cregueren en Jesús d’entre els samaritans. Tanmateix, quan arribaren on era ell, molts més cregueren «per la seva paraula», la de Jesús, i anaven dient a la dona: «Pel teu testimoni ja no creiem, perquè l’hem sentit i sabem que aquest és veritablement el Salvador del món, l’Ungit.»
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] En el Calendari litúrgic d’aquest diumenge se’ns proposa de llegir Jn 4,5-42 o bé més breu: 4,5-15.19b-26.40-42. Després d’haver analitzat a fons aquesta seqüència, ens hem apercebut de l’existència de dues redaccions amb distints personatges: en la primera redacció, Jesús tractava tan sols amb la Samaritana i els samaritans (*4,5-7.9-26.28-30.39-42); en la segona, el mateix autor ha ha inserit tres referències als deixebles de Jesús, sense que en cap moment s’interferissin amb la Samaritana (**4,8.27.31-38).
[b] La que en principi tenia l’aparença de ser una precisió temporal, «l’hora era precisament la sexta», reapareixerà exactament en l’escena en què Pilat accedirà, davant la cridòria dels dirigents jueus, a lliurar-los Jesús perquè sigui crucificat com el rei dels jueus: «L’hora era precisament la sexta» (Jn 19,14). L’hora sexta era el nostre migdia: en plena llum, Pilat emeté la sentència condemnatòria del rei dels jueus que s’hauria alçat contra el Cèsar de Roma, la mateixa hora en què Jesús es revelà als samaritans.
[c] El text usual hi afegeix una explicació que no era necessària quan es redactà l’escrit, però que es féu imprescindible més tard quan els creients s’hagueren allunyat del judaisme: «És que els jueus no es fan amb els samaritans.»
[d] Tots els mss. parlen de «la gerra d’ella» (lit.), amb el pronom autês, mentre que el Còdex Beza precisa més: «la gerra pròpia d’ella» (lit.), mitjançant el pronom reflexiu, heautês, «la seva pròpia gerra». Aquesta variant no figura en l’edició crítica de Nestle-Aland.
[e] En el text majoritari no hi figura «l’Ungit».
