(678 522) Mt 27,11-54 Còdex Beza
27,11 Jesús comparegué davant el governador i el governador l’interrogà dient: «¿Tu ets el rei dels jueus?» Jesús respongué: «Tu ho dius.» 12 I mentre era acusat pels summes sacerdots i ancians no contestà res. 13 Aleshores Pilat li diu: «No sents quants testimonis gravíssims presenten contra tu?» 14 Ell no li respongué ni un mot,[a] fins al punt que el governador se sorprengué moltíssim.
15 Per la Festa,[b] el governador solia concedir a la multitud la llibertat d’un pres, el que volguessin. 16 Tenien llavors un pres famós, l’anomenat Barrabàs.[c] 17 Un cop ells s’hagueren congregat, Pilat els preguntà: «Quin voleu que us deixi lliure, Barrabàs o Jesús, l’anomenat Messies?» 18 És que sabia que l’havien lliurat per enveja. 19 Estant ell assegut al tribunal, la seva muller li envià a dir: «Desentén-te del cas d’aquest just, perquè avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell.» 20 Però els summes sacerdots i els ancians havien convençut les multituds, a fi que reclamessin Barrabàs i fessin perir Jesús. 21 Així que el governador els preguntà: «Quin dels dos voleu que us deixi lliure?» Ells respongueren: «Barrabàs!». 22 Pilat els preguntà: «Què n’hem de fer,[d] doncs, de Jesús, l’anomenat Messies?» Tots cridaren: «Que sigui crucificat!» 23 El governador els replicà: «Però quin mal ha fet?» Però ells cridaren encara més fort dient: «Que sigui crucificat!» 24 Quan Pilat s’adonà que tot era inútil i que, al contrari, s’anava formant un avalot, demanà aigua i es rentà les mans de cara a la multitud, tot dient: «Jo soc innocent d’aquesta sang. Vosaltres veureu.» 25 I en resposta tot el poble digué: «La seva sang sobre nosaltres i sobre els nostres fills!» 26 Llavors els deixà anar Barrabàs; a Jesús, en canvi, després de fer-lo assotar, els el lliurà perquè el crucifiquessin.
27 Aleshores els soldats del governador es van emportar Jesús dins el pretori i congregaren al seu voltant tota la cohort. 28 El vestiren amb una vestimenta de porpra i una clàmide de color escarlata li posaren al damunt;[e] 29 després trenaren una corona d’espines i la hi van posar sobre el cap i, a la mà dreta, una canya. Agenollant-se davant d’ell, es mofaven d’ell dient: «Salve, rei dels jueus!», 30 li escopiren a la cara, prengueren la canya i li pegaven al cap. 31 Acabada la befa, li van treure la clàmide, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.
32 En sortir, trobaren un home cirenenc que venia a l’encontre d’ell, de nom Simó;[f] aquest, el forçaren a prendre la seva creu. 33 Quan arribaren a un lloc que s’anomena Gòlgota, que és «el Lloc de la Calavera», 34 li donaren a beure vi barrejat amb fel; ho va tastar i no en volgué beure. 35 Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits, fent-s’ho a la sort. 36 I es van quedar asseguts allà custodiant-lo. 37 Damunt del seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «aquest és jesús, el rei dels jueus.» 38 Al mateix temps crucifiquen amb ell dos malfactors, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.
39 Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap 40 i dient: «Ah, tu que vas a destruir el Santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!» 41 Semblantment també els summes sacerdots, ensems amb els lletrats i fariseus, feien mofa dient: 42 «D’altres n’ha salvats, a si mateix no es pot salvar. És rei d’Israel; que baixi ara de la creu i el creurem! 43 Si té posada la seva confiança en Déu, que el deslliuri ara, si tant se l’estima. Ell, que va dir: “Soc Fill de Déu”!» 44 De la mateixa manera l’insultaven també els malfactors que estaven crucificats amb ell.
45 Des de l’hora sexta, es feu tenebra sobre tota la terra fins a l’hora nona. 46 Cap a l’hora nona, clamà Jesús amb veu molt forta: «Elí, Elí, ¿lema sabactani?», això és, «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» 47 Alguns dels qui estaven allí, en sentir-ho anaven dient: «Aquest crida Elies.» 48 De seguida, un d’ells va anar corrents a prendre una esponja, la xopà amb vinagre i, subjectant-la a una canya, li donava de beure. 49 Però els altres deien: «Deixa, anem a veure si ve Elies a salvar-lo.»[g] 50 Jesús, però, havent cridat novament amb veu molt forta, exhalà l’esperit.
51 Llavors la cortina del Santuari s’esquinçà en dues parts de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, 52 les tombes s’obriren i molts cossos de sants que havien mort s’aixecaren, 53 i havent sortit de les tombes, després de la seva resurrecció anaren a la ciutat santa i s’aparegueren a molts. 54 El centurió i els qui en companyia d’ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i el que estava passant, van agafar moltíssima por i anaven dient: «Veritablement aquest era Fill de Déu.»
Els soldats es mofaren de Jesús: ¡salve, rei dels jueus!, i Ponç Pilat l’entronitzà per sempre a la creu
Em centraré en la segona part de la Passió segons Mateu, limitant-me a comentar algunes variants textuals. El nom del governador romà, «Ponci», no es menciona aquí en els principals mss., però Lluc l’esmentarà dues vegades (Lc 3,1; Ac 4,27). Al terme de l’interrogatori de Pilat, plagat d’acusacions gravíssimes dels summes sacerdots i ancians contra Jesús, aquest (segons remarca el Còdex Beza) «no li respongué ni un mot»; el text usual ho especifica: «no li va respondre res sobre cap acusació». L’única resposta que Jesús donà a Pilat quan aquest li preguntà: «Tu ets el rei dels jueus» és ambigua i inclou una certa reserva: «Tu ho dius.» Pilat ho entendrà en sentit afirmatiu, en l’àmbit polític; Jesús ho assumeix, però ho va entendre diversament a partir de l’experiència de l’Esperit que tingué en el desert a l’altra riba del Jordà. L’estratagema a Pilat no li ha servit de res: «Quin voleu que us deixi lliure, Barrabàs o Jesús, l’anomenat Messies?» Ells respongueren: «Barrabàs!» Per sortir de l’atzucac, intenta involucrar-hi tot l’auditori: «Què n’hem de fer, doncs, de Jesús, l’anomenat Messies?» El text usual ho posa en primera persona: «Què n’he de fer de…?» En l’escena del pretori, els soldats romans revesteixen Jesús amb dues peces: «el vestiren amb una vestimenta de porpra i una clàmide de color escarlata li posaren al damunt» (noteu el quiasme), la «porpra» formava part de la vestimenta reial, la capa «escarlata» provenia d’un dels soldats de la cohort. Amb aquesta doble investidura, el Còdex Beza insinua la fi de la monarquia davídica i l’obertura de Jesús al paganisme. El text usual ho redueix una de sola. Encara una perla de Beza: «trobaren un home cirenenc que venia a l’encontre d’ell (un deixeble de Jesús!), de nom Simó», en obert contrast amb el seu homònim Simó Pere que gallejava d’anar a morir amb ell (Mt 26,35).
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] Dues variants interconnectades: el Còdex Beza accentua, d’una banda, la gravetat de les acusacions i, de l’altra, realça la postura digníssima de Jesús, «no li respongué ni un mot», mentre que el text usual ho simplifica i, tot seguit, especifica que «no li va respondre res sobre cap acusació».
[b] La presència de l’article en el Còdex Beza (exactament com en Mc 15,6) indica que es tracta de la Festa de Pasqua, no de «cada festa», com tradueix conseqüentment la Bíblia de Jerusalem, ja que en l’edició crítica de Nestle-Aland ni tan sols hi ha constància d’aquesta variant en cap dels dos evangelis.
[c] Segons consta en nombrosos mss. de l’àrea de Cesarea marítima, ben coneguts d’Orígenes, «Barrabàs» no era el seu nom, sinó un sobrenom; el seu nom real era «Jesús», nom freqüent en el món jueu, el mateix que el de «Jesús Messies». Es tractaria segurament d’un deixeble de Jesús que portava el mateix nom i era designat amb un malnom semblant («Jesús Barrabàs», que traduït significa «fill del Pare») i que, com molts altres, hauria optat per la violència. Vegeu Mc 15,7: «Hi havia l’anomenat Barrabàs, empresonat en companyia dels sediciosos que durant la sedició havien comès un assassinat.» Segons Lluc, la sedició hauria tingut lloc a la ciutat de Jerusalem (Lc 23,19).
[d] Segons el text usual, Pilat ho considera com un afer personal, «Què n’he de fer de…», mentre que, segons el Codex Beza, recolzat per les antiquíssimes versions llatines (Ítala), Pilat hi involucrà tot l’auditori, «Què n’hem de fer…»
[e] El Còdex Beza, recolzat per un ms. minúscul, les antigues versions llatina Ítala i siríaca sinaítica, parla de dos vestits: «El vestiren amb una vestimenta de porpra i una clàmide de color escarlata li posaren al damunt» (noteu el quiasme): la «porpra» fa referència al Messies davídic definitivament destronat, com diu el rètol de la creu, i el «color escarlat», al mantell d’un dels soldats que apunta ja a l’entrada dels pagans. El text usual parla d’un sol vestit.
[f] Tan sols el Còdex Beza, recolzat per l’antiga versió Ítala i alguns manuscrits de la Vulgata, conserven el detall «que venia al seu encontre», un detall que revela que era deixeble de Jesús i que el relaciona amb les noies que sortiren a l’encontre de l’Espòs i de l’Esposa, de la paràbola (Mt 27,1, Còdex Beza: vegeu v. 6). Es tractaria, segons això, d’un deixeble de Jesús disposat a donar la cara per ell.
[g] Els còdexs Vaticà i Sinaític, amb alguns altres, afegeixen: «Un altre, però, havent pres una llança li traspassà el costat, i en sortí aigua i sang», pres de Jn 19,34.
