Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor
(679 523) Mt 28,1-10 Còdex Beza 28,1 Molt després del gran Sàbbat, quan resplendia el primer dels sàbbats setmanals,[a] anà Maria Magdalena i l’altra Maria a observar el sepulcre. 2 Tot d’una es produí un gran terratrèmol: és que un àngel del Senyor, que havia baixat del cel, s’atansà, feu rodolar la llosa i s’assegué damunt d’ella. 3 El seu aspecte era com d’un llamp, i el seu vestit, blanc com neu. 4 De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i es van quedar com morts. 5 L’àngel s’adreçà a les dones i els digué: «Deixeu de tenir por vosaltres, prou sé que busqueu Jesús, el Crucificat. 6 No és aquí, car s’ha aixecat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on el Senyor[b] havia estat posat. 7 I ara aneu de pressa a dir als seus deixebles: “S’ha aixecat i us precedeix a Galilea, allà el veureu.” Us ho tinc dit.»[c] 8 Elles sortiren[d] de pressa del sepulcre, amb por i gran alegria, i van córrer a anunciar-ho als seus deixebles. 9 Tot d’una, en Jesús va anar a l’encontre[e]d’elles i les saludà dient: «Salve!» Elles s’atansaren, se li abraçaren als peus i l’adoraren. 10 Llavors en Jesús els diu: «No tingueu por; aneu-vos-en, anuncieu als meus germans que se’n vagin a Galilea. I allà em veureu.»[f] Jesús diu a les dones: «Anuncieu als meus germans que se’n vagin a galilea. I allà em veureu» El Diumenge de Pasqua més estrany i inesperat de la meva vida, em trobava confinat a l’ermita de St. Pere de Reixac. Avui —em deia llavors— no pujarà ningú a compartir l’Eucaristia. Tanmateix estarem connectats, la Carme i jo, amb tots vosaltres que teniu l’esperit ben obert per sintonitzar amb Jesús ressuscitat. Aquesta sintonia no coneix cap mena de fronteres, racials, polítiques, religioses o econòmiques: és la sintonia del mateix Esperit que va fer aixecar Jesús d’entre els morts. Aquell matí, ‘quan resplendia el sol del primer dels sàbbats setmanals’, no vam anar al sepulcre, com feren Maria Magdalena i Maria, la mare de Jesús, perquè aquell sepulcre havia quedat buit per sempre. Però el mateix àngel del Senyor que va fer rodolar la llosa del sepulcre ha fet rodolar la llosa que pesava sobre els nostres caps i s’ha assegut damunt d’ella per impartir-nos una lliçó. Igual que s’adreçà a aquelles dones espaordides, com a portaveu de Jesús ressuscitat ens asserena en aquests moments en què estem estressats per tantes i tantes males notícies que no paren de comptar morts o gent infectada per un virus diminut que ha qüestionat les nostres seguretats. El mateix que va dir a les dones ens ho anuncia també a nosaltres: ¡Deixeu de tenir por, vosaltres!; prou sé que buscàveu Jesús, el Crucificat. No és aquí en el sepulcre on van posar el Senyor’ que també estava ben confinat. Tampoc no ens diu que ‘anem a Galilea’, sinó a qualsevol indret de la terra on hi hagi gent oberta que està esperant aquesta bona notícia. Cal que ‘sortim de pressa’ del món de seguretats darrere el qual ens havíem parapetat, per ‘anar a l’encontre’ de l’altre, com feu Jesús amb les dones. Ell ens saludarà dient: «¡Salve!», i nosaltres ‘ens atansarem i ens li abraçarem als peus per adorar-lo’. ‘No tingueu por’, ens repeteix, ‘aneu-vos-en‘ d’aquest lloc de mort, ‘i anuncieu als meus germans’, a totes i cada una de les persones amb les quals contacteu en l’esperit, que «allà em veureu», sense moure-us de casa. Josep Rius-CampsTeòleg i biblista [a] Els jueus anomenaven ‘el gran Sàbbat’ el dia de Pasqua, festa que variava cada any segons el dia en què s’esqueia la primera lluna plena del nou any (15 del mes de Nissan); en canvi, els sàbbats setmanals queien sempre en dissabte. Segons Mateu, Jesús hauria ressuscitat el primer sàbbat setmanal (dissabte sant) de bon matí. [b] Els còdexs Sinaític i Vaticà, amb alguns altres manuscrits, ometen «el Senyor», i així consta en l’edició crítica més moderna, una lliçó que ens han conservat, en canvi, el Còdex Beza i la majoria de manuscrits majúsculs i minúsculs, així com les antigues versions llatines i siríaques. En boca de l’àngel, «el Senyor» no es pot referir més que a Déu, amb qui Jesús s’identificava sovint quan afirmava «Jo Soc…», conscient que era el seu representant a la terra. [c] Vegeu Mt 26,32. [d] Els còdexs Sinaític i Vaticà, amb altres tres manuscrits majúsculs, canvien el verb «sortir», molt ben atestat pel Còdex Beza i per la majoria de manuscrits, pel verb «anar-se’n», un verb que no té cap connotació d’èxode personal, «l’èxode» precisament que fan tot seguit Maria Magdalena i l’altra Maria, la mare de Jesús (vegeu Mt 27,56.61), distanciant-se del sepulcre; per això tot seguit Jesús «va anar a l’encontre» d’elles. [e] Els mateixos manuscrits que han canviat el verb «sortir» per «anar-se’n», conseqüentment recanvien el verb «va anar a l’encontre» (apêntêsen), que connota voluntarietat i proximitat, pel verb «sortir al pas» (hypêntêsen), més distant. [f] El Còdex Beza empra la mateixa expressió, «i allà em veureu», que més amunt «un àngel del Senyor» havia anunciat a Maria Magdalena i a la mare de Jesús perquè ho comuniquessin als deixebles de Jesús, però que ara Jesús en persona ho repeteix a les dones. En canvi, el text usual canvia la segona persona del plural per la tercera, «i allà em veuran», referint-ho als deixebles. El masclisme ha imposat les seves lleis ben aviat en l’església primerenca, privant-nos de la invitació que Jesús adreçava a los dones perquè també elles anessin a Galilea per veure’l ressuscitat. És el mateix ardit que podem comprovar en Mc 16,7, on el Còdex Beza posava en boca del «jove revestit d’una vestidura blanca», símbol del Ressuscitat, l’anunci que les dones havien de repetir als deixebles de Jesús i a Pere, en particular, a saber, que els precedeix a Galilea i que «allà em veureu», expressió aquesta última que la gran majoria de manuscrits han canviat per «allà em
Diumenge de Rams // Mt 26,14-27,66 Còdex Beza
(678 522) Mt 26,14-27,66 Còdex Beza 27,11 Jesús comparegué davant el governador i el governador l’interrogà dient: «¿Tu ets el rei dels jueus?» Jesús respongué: «Tu ho dius.» 12 I mentre era acusat pels summes sacerdots i ancians no contestà res. 13 Aleshores Pilat li diu: «No sents quants testimonis gravíssims presenten contra tu?» 14 Ell no li respongué ni un mot,[a] fins al punt que el governador se sorprengué moltíssim. 15 Per la Festa,[b] el governador solia concedir a la multitud la llibertat d’un pres, el que volguessin. 16 Tenien llavors un pres famós, l’anomenat Barrabàs.[c] 17 Un cop ells s’hagueren congregat, Pilat els preguntà: «Quin voleu que us deixi lliure, Barrabàs o Jesús, l’anomenat Messies?» 18 És que sabia que l’havien lliurat per enveja. 19 Estant ell assegut al tribunal, la seva muller li envià a dir: «Desentén-te del cas d’aquest just, perquè avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell.» 20 Però els summes sacerdots i els ancians havien convençut les multituds, a fi que reclamessin Barrabàs i fessin perir Jesús. 21 Així que el governador els preguntà: «Quin dels dos voleu que us deixi lliure?» Ells respongueren: «Barrabàs!». 22 Pilat els preguntà: «Què n’hem de fer,[d] doncs, de Jesús, l’anomenat Messies?» Tots cridaren: «Que sigui crucificat!» 23 El governador els replicà: «Però quin mal ha fet?» Però ells cridaren encara més fort dient: «Que sigui crucificat!» 24 Quan Pilat s’adonà que tot era inútil i que, al contrari, s’anava formant un avalot, demanà aigua i es rentà les mans de cara a la multitud, tot dient: «Jo soc innocent d’aquesta sang. Vosaltres veureu.» 25 I en resposta tot el poble digué: «La seva sang sobre nosaltres i sobre els nostres fills!» 26 Llavors els deixà anar Barrabàs; a Jesús, en canvi, després de fer-lo assotar, els el lliurà perquè el crucifiquessin. 27 Aleshores els soldats del governador es van emportar Jesús dins el pretori i congregaren al seu voltant tota la cohort. 28 El vestiren amb una vestimenta de porpra i una clàmide de color escarlata li posaren al damunt;[e] 29 després trenaren una corona d’espines i la hi van posar sobre el cap i, a la mà dreta, una canya. Agenollant-se davant d’ell, es mofaven d’ell dient: «Salve, rei dels jueus!», 30 li escopiren a la cara, prengueren la canya i li pegaven al cap. 31 Acabada la befa, li van treure la clàmide, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo. 32 En sortir, trobaren un home cirenenc que venia a l’encontre d’ell, de nom Simó;[f] aquest, el forçaren a prendre la seva creu. 33 Quan arribaren a un lloc que s’anomena Gòlgota, que és «el Lloc de la Calavera», 34 li donaren a beure vi barrejat amb fel; ho va tastar i no en volgué beure. 35 Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits, fent-s’ho a la sort. 36 I es van quedar asseguts allà custodiant-lo. 37 Damunt del seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «aquest és jesús, el rei dels jueus.» 38 Al mateix temps crucifiquen amb ell dos malfactors, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. 39 Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap 40 i dient: «Ah, tu que vas a destruir el Santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!» 41 Semblantment també els summes sacerdots, ensems amb els lletrats i fariseus, feien mofa dient: 42 «D’altres n’ha salvats, a si mateix no es pot salvar. És rei d’Israel; que baixi ara de la creu i el creurem! 43 Si té posada la seva confiança en Déu, que el deslliuri ara, si tant se l’estima. Ell, que va dir: “Soc Fill de Déu”!» 44 De la mateixa manera l’insultaven també els malfactors que estaven crucificats amb ell. 45 Des de l’hora sexta, es feu tenebra sobre tota la terra fins a l’hora nona. 46 Cap a l’hora nona, clamà Jesús amb veu molt forta: «Elí, Elí, ¿lema sabactani?», això és, «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» 47 Alguns dels qui estaven allí, en sentir-ho anaven dient: «Aquest crida Elies.» 48 De seguida, un d’ells va anar corrents a prendre una esponja, la xopà amb vinagre i, subjectant-la a una canya, li donava de beure. 49 Però els altres deien: «Deixa, anem a veure si ve Elies a salvar-lo.»[g] 50 Jesús, però, havent cridat novament amb veu molt forta, exhalà l’esperit. 51 Llavors la cortina del Santuari s’esquinçà en dues parts de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, 52 les tombes s’obriren i molts cossos de sants que havien mort s’aixecaren, 53 i havent sortit de les tombes, després de la seva resurrecció anaren a la ciutat santa i s’aparegueren a molts. 54 El centurió i els qui en companyia d’ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i el que estava passant, van agafar moltíssima por i anaven dient: «Veritablement aquest era Fill de Déu.» Els soldats es mofaren de Jesús: ¡salve, rei dels jueus!, i Ponç Pilat l’entronitzà per sempre a la creu Em centraré en la segona part de la Passió segons Mateu, limitant-me a comentar algunes variants textuals. El nom del governador romà, «Ponci», no es menciona aquí en els principals mss., però Lluc l’esmentarà dues vegades (Lc 3,1; Ac 4,27). Al terme de l’interrogatori de Pilat, plagat d’acusacions gravíssimes dels summes sacerdots i ancians contra Jesús, aquest (segons remarca el Còdex Beza) «no li respongué ni un mot»; el text usual ho especifica: «no li va respondre res sobre cap acusació». L’única resposta que Jesús donà a Pilat quan aquest li preguntà: «Tu ets el rei dels jueus» és ambigua i inclou una certa reserva: «Tu ho dius.» Pilat ho entendrà en sentit afirmatiu, en l’àmbit polític; Jesús ho assumeix, però ho va entendre diversament a partir de l’experiència de l’Esperit que tingué en el desert a l’altra riba del Jordà. L’estratagema a Pilat no li ha
Diumenge V de Quaresma // Jn 11,1-45 Còdex Beza
(677 521) Jn 11,1-45 Còdex Beza 11,1Hi havia cert malalt, Llàtzer de Betània, de l’aldea de la Maria i de la Marta,[a] la seva germana. 2 Maria[b] era la que va ungir el Senyor amb perfum i va eixugar-li els peus amb els seus cabells: el germà de la qual precisament, Llàtzer, estava malalt. 3 Les seves germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, mira, aquell que tu ames està malalt.» 4 Jesús, en sentir-ho, digué: «Aquesta la seva malaltia no és de mort, sinó per a glòria de Déu, a fi que el Fill de Déu sigui glorificat per ella.» 5 Tanmateix, Jesús amava[c]la Marta i la seva germana i Llàtzer.[d] 6 Quan, doncs, va sentir que estava malalt, llavors Jesús va quedar-se en aquell lloc dos dies. 7 Seguidament, després d’això, diu als seus deixebles: «Anem de nou a Judea.» 8 Els seus deixebles li diuen: «Rabí, fa poc els jueus et volien apedregar, ¿i vas de nou allí?» 9 Jesús respongué: «¿No té dotze hores el dia? Si algú camina durant el dia, no ensopega, perquè veu la llum d’aquest món; 10 però si algú camina durant la nit, ensopega, perquè la llum no hi és.» 11 Digué això, i tot seguit els diu: «Llàtzer, el nostre amic, dorm;[e] però vaig a despertar-lo.» 12 Els deixebles li digueren: «Senyor, si dorm, es guarirà.» 13 Jesús ho havia dit referent a la seva mort; ells, en canvi, es pensaven que parlava de la dormició de la son. 14 Llavors Jesús els digué obertament: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha mort, 15 i m’alegro per vosaltres, a fi que cregueu, que no hagi estat allí; però anem a trobar-lo.» 16 Digué aleshores Tomàs, l’anomenat Bessó, als seus condeixebles: «Anem també nosaltres a morir amb ell.» 17 Jesús arribà a Betània i es trobà que aquell feia quatre dies que era en el sepulcre. 18 Betània era prop de Jerosòlima uns quinze estadis. 19 Molts dels jerosolimitans havien vingut a la casa de Marta i Mariam, a fi de consolar-les per la mort del seu germà. 20 Quan Marta va saber que Jesús estava arribant, li sortí a l’encontre; Maria, en canvi, restava asseguda a la casa. 21 Marta digué adreçant-se a Jesús: «Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort; 22 però fins i tot ara jo sé que tot el que demanis a Déu, Déu t’ho donarà.» 23 Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà.» 24 Marta li respon: «Sé que ressuscitarà en la resurrecció, el darrer dia.» 25 Jesús li asseverà: «Jo Sóc la resurrecció i la vida: el qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26 i tot aquell qui viu i creu en mi no morirà mai més. Creus això?» 27 Diu ella: «Sí, Senyor, jo crec fermament que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.» 28 Havent dit això, se n’anà i va cridar la seva germana Mariam dient-li en veu baixa: «El Mestre és aquí i et crida.» 29 Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i va a trobar-lo. 30 Jesús encara no havia arribat a l’aldea, sinó que es trobava en el lloc on Marta li havia sortit a l’encontre. 31 Els jueus que eren amb ella a la comunitat tot consolant-la, quan veieren Mariam que s’aixecava d’una revolada i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar allí. 32 Maria, quan arribà on era Jesús, en veure’l, caigué als seus peus dient: «Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.» 33 Jesús aleshores, en veure que ella plorava i que ploraven els jueus, els qui havien vingut ensems amb ella, es contorbà en l’esperit com qui s’ha commogut profundament 34 i digué: «On l’heu posat?» Li diuen: «Senyor, vine i ho veuràs.» 35 I Jesús es posà a plorar. 36 Els jueus llavors deien: «Mira com l’amava!» 37 Alguns d’ells, però, replicaren: «¿No hauria pogut aquest que va obrir els ulls del cec fer que també aquest no morís?» 38 Jesús aleshores, novament commogut en el seu interior, arriba al sepulcre. Era una cova i una llosa estava posada al damunt. 39 Diu Jesús: «Alceu la llosa!» Li diu Marta, la germana del finat: «Senyor, ja fa pudor: és el quart dia.» 40 Jesús li diu: «¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?» 41 Quan, doncs, hagueren alçat la llosa, també Jesús alçà els seus ulls enlaire i digué: «Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. 42 Jo sabia que tu sempre m’escoltes, però per causa de la multitud que hem rodeja ho he dit, perquè creguin que tu m’has enviat.» 43 Havent dit això, amb veu poderosa cridà: «Llàtzer, surt fora!» 44 I immediatament sortí el difunt, lligats els peus i les mans amb benes i la seva cara embolcada amb un sudari. Els diu Jesús: «Deslligueu-lo i deixeu que se’n vagi.» 45 Molts dels jueus que havien vingut a trobar Mariam, havent vist el que Jesús havia fet, cregueren en ell.[f] Làtzer, el nostre amic, dorm; però vaig a despertar-lo Em voldria fixar avui en l’amistat profunda que vigia entre Jesús i Llàtzer, «el nostre amic» (recalcat pel Còdex Beza: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha mort»). La relació de Jesús amb la comunitat de Betània era d’una gran amistat: «Les germanes de Llàtzer enviaren a dir a Jesús: “Senyor, mira, aquell que tu ames està malalt”»; «Jesús amava la Marta i la seva germana i Llàtzer»; «Mira com l’amava», deien els jueus. Malgrat aquesta estreta relació d’amistat, els seus membres, com els jueus en general, seguien creient que la mort era un estat ja definitiu. Com a màxim parlaven d’una vida umbràtil l’Hades, la regió subterrània dels morts. Jesús vol impartir-los una lliçó sobre la mort. Per això no acudeix immediatament a Betània quan li anuncien que estava malalt. S’espera que passin quatre dies presentar-s’hi, quan tothom creia que la mort ja era definitiva: «Senyor, ja fa pudor: és
Diumenge IV de Quaresma // Jn 9,1-41 Còdex Beza
(676 520) Jn 9,1-41 Còdex Beza 9,1 Tot passant, va veure un home cec de naixement, que estava assegut.[a] 2 Els deixebles li preguntaren: «Rabí, ¿qui va pecar, aquest o els seus pares, perquè nasqués cec?» 3 En Jesús respongué: «Ni pecà ell ni els seus pares, sinó perquè es manifestin les obres de Déu en ell. 4 Cal que nosaltres obrem les obres del qui m’envià, mentre és de dia; arriba la nit, quan ningú no pot treballar. 5 Mentre sigui en el món, soc Llum del món.» 6 Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, l’ungí amb el fang posant-lo sobre els seus ulls 7 i digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè (que s’interpreta “l’Enviat”). Se n’anà, doncs, es rentà i tornà veient-hi.» 8 Els veïns i els qui l’havien vist abans que era un captaire deien: «No és aquest el qui estava assegut i captava?» 9 Altres deien: «És ell.» Uns tercers, en canvi: «És semblant a ell.» Ell digué: «Soc jo.» 10 Li digueren aleshores: «Com és, doncs, que se t’han obert els ulls?» 11 Ell respongué: «Un home anomenat Jesús va fer fang, em va ungir els ulls i em va dir: “Ves a Siloè i renta-t’hi.” Hi vaig anar, em vaig rentar i he tornat veient-hi.» 12 Llavors ells li digueren: «¿On és, aquest?» Els diu: «No ho sé.» 13 Duen aleshores als fariseus el qui abans era cec. 14 Era sàbat quan Jesús va fer fang i li obrí els ulls. 15 Novament l’interroguen igualment els fariseus com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «Va posar fang sobre els meus ulls, em vaig rentar i hi veig.» 16 Alguns dels fariseus deien: «L’home aquest no ve de Déu, ja que no guarda el sàbat.» D’altres, però, deien: «Com pot un home pecador fer semblants senyals?» Hi havia divisió entre ells. 17 Deien, doncs, al cec: «Tu, què dius pel que fa al teu cas, a saber, que t’obrí els ulls?» Ell digué: «Que és un profeta.» 18 Els jueus no es van creure el seu cas, fins que van cridar els pares del qui havia recuperat la vista 19 i els interrogaren dient: «¿És aquest el vostre fill, el que dieu vosaltres que va néixer cec? Com és, doncs, que pròpiament ara hi veu?» 20 Els respongueren els seus pares i digueren: «Sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. 21 Però, com és que ara hi veu, no ho sabem; o qui li va obrir els ulls, nosaltres no ho sabem: interrogueu-lo a ell, ja té l’edat, ell parlarà del seu cas.» 22 Els seus pares digueren això perquè tenien por dels jueus: els jueus, en efecte, ja s’havien posat d’acord que si un confessés que ell era el Messies, quedés exclòs de la sinagoga. 23 Per això digueren els seus pares: «Ja té l’edat, pregunteu-ho a ell.» 24 Llavors el van cridar per segona vegada, al qui era cec, i li digueren: «Dona glòria a Déu: nosaltres sabem que l’home aquest és un pecador.» 25 Ell respongué: «Si és un pecador, no ho sé; una cosa sé, que era cec i que pròpiament ara hi veig.» 26 Li digueren aleshores: «Què t’ha fet?» i: «Com t’ha obert els ulls?» 27 Respongué ell: «Us ho he dit ja, i no m’heu fet cas; per què voleu sentir-ho una altra vegada? Per ventura voleu també vosaltres esdevenir deixebles seus?» 28 Ells el van insultar i digueren: «Tu, deixeble seràs de l’individu aquest; nosaltres som deixebles de Moisès. 29 Nosaltres sabem que a Moisès Déu li ha parlat i que Déu no escolta els pecadors;[b] però aquest no sabem d’on és.» 30 L’home respongué i digué: «Això sí que és estrany, que vosaltres no sabeu d’on és, i que ell m’hagi obert els ulls. 31 Sabem que Déu no escolta els pecadors, però si un és religiós i fa la seva voluntat, aquest sí que l’escolta. 32 Mai no s’ha sentit a dir que algú obrís els ulls d’un que ha nascut cec. 33 Si aquest no vingués de Déu, no podria fer res.» 34 Li respongueren i digueren: «En pecat has nascut tu tot sencer, ¿i tu ens vols donar lliçons?» I el van treure fora. 35 En Jesús s’assabentà que l’havien tret, se li feu trobadís i digué: «Creus tu en el Fill de l’home?» 36 Ell respongué i digué: «I qui és, Senyor, a fi que pugui creure en ell?» 37 En Jesús li respongué: «Ja l’has vist: és el qui està parlant amb tu.» 38 Ell digué: «Crec, Senyor.» I es prostrà davant d’ell. 39 Jesús afirmà: «Jo per fer un judici he vingut a aquest món, a fi que els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.» 40 Ho van sentir alguns dels fariseus que eren en companyia d’ell i li digueren: «És que també nosaltres som cecs?» 41 En Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat; però com que ara dieu: “Hi veiem”, els vostres pecats romanen.» Era sàbat quan Jesús va fer fang amb la saliva i ungí els ulls del cec de naixement L’episodi està emmarcat per la presentació d’un «cec de naixement que estava assegut», segons puntualitza el Còdex Beza al començament, i per la pregunta que els fariseus formulen a Jesús, al final: «És que també nosaltres som cecs?» Hi ha, doncs, diverses maneres de ser «cec». Del primer diuen els seus pares: «Sabem que va néixer cec». Cinc vegades es recalca que va néixer cec. Els deixebles tenen clar que fou conseqüència d’un pecat originari: «Rabí —pregunten a Jesús—, ¿qui va pecar, aquest o els seus pares, perquè nasqués cec?» La resposta de Jesús és concloent: «Ni pecà ell ni els seus pares, sinó perquè es manifestin les obres de Déu en ell.» S’insisteix que «era un captaire» i també en la pregunta dels qui l’havien vist: «No és aquest el
Diumenge III de Quaresma // Jn 4,5-42
(675 519) Jn 4,4-7.9-26.28-30.39-42 Còdex Beza (primera redacció) + 4,8.27.31-38 (amb sagnia: segona redacció)[a] El Leccionari litúrgic fa començar la perícopa en el v. 5 4,4 Calia que Jesús passés a través de Samaria. 4,5 Arriba Jesús a una ciutat de la Samaria anomenada Sicar, prop de la propietat que Jacob va donar a Josep, el seu fill: 6 hi havia allí el brollador de Jacob. Jesús, que estava cansat per la caminada, s’havia assegut aleshores a la vora del brollador: l’hora era precisament la sexta.[b] 7 Arriba una dona de la Samaria a pouar aigua. Jesús li diu: «Dona’m de beure.» 4,8 És que els seus deixebles se n’havien anat a la ciutat a comprar queviures. 4,9 La dona samaritana li diu: «Tu, que ets jueu, com és que em demanes de beure a mi que soc una dona samaritana?»[c] 10 Jesús respongué i li digué: «Si coneguessis el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dona’m de beure”, tu li n’hauries demanada a ell, i ell t’hauria donat aigua viva.» 11 La dona li diu: «Senyor, ni tan sols tens poal i el pou és profund, d’on obtens aigua viva? 12 ¿És que tu ets més gran que el nostre pare Jacob, que ens donà el pou i en va beure ell mateix i els seus fills i el bestiar?» 13 Jesús respongué i li digué: «Tot el qui beu d’aquesta aigua tornarà a tenir set; 14 però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, no tindrà set mai més; al contrari, l’aigua que jo li donaré es convertirà en ell en un brollador d’aigua que salta cap a una vida eterna.» 15 La dona li diu aleshores: «Senyor, dona’m aigua d’aquesta, a fi que no tingui més set ni hagi de venir aquí a pouar.» 16 Jesús li diu: «Ves-te’n, crida el teu marit i vine aquí.» 17 La dona respongué i digué: «De marit no en tinc cap.» Jesús li diu: «Has dit bé que no tens cap marit, 18 perquè has tingut cinc marits i el que ara tens no és el teu marit; en això has dit la veritat.» 19 La dona li diu: «Senyor, estic veient que ets un profeta. 20 Els nostres pares van adorar en aquesta muntanya i vosaltres dieu que a Jerosòlima hi ha el lloc on cal adorar.» 21 Jesús li diu: «Dona, creu-me a mi, arriba l’hora en què ni en aquesta muntanya ni a Jerosòlima adorareu el Pare. 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. 23 Al contrari, arriba l’hora, i ja és ara, en què els vertaders adoradors adoraran el Pare en esperit i veritat, perquè el Pare cerca aquests que l’adorin. 24 Déu és esperit, i els adoradors cal que l’adorin en esperit i veritat.» 25 La dona li diu: «Sé que ha de venir un tal Messies, l’anomenat Ungit; quan vingui ell, ens ho anunciarà tot.» 26 Jesús li diu: «Jo Soc, el qui està parlant amb tu.» 4,27 I en això arribaren els seus deixebles i s’estranyaven que parlés amb una dona; tanmateix, ningú no li digué: «Què pretens?» o bé: «De què parles amb ella?» 4,28Deixà la dona la seva gerra privada[d] i se n’anà a la ciutat a dir als homes: 29 «Veniu a veure un home que m’ha dit tot allò que he fet. ¿No serà aquest el Messies?» 30 Sortiren de la ciutat i es dirigeixen cap a ell. 4.31 Mentrestant, els deixebles el pregaven dient: «Rabí, menja.» 32 Però ell els digué: «Jo tinc per menjar un aliment que vosaltres no coneixeu.» 33 Els deixebles es deien entre ells: «¿No serà que algú li ha portat menjar?» 34 Jesús els diu: «El meu aliment és que faci la voluntat del qui m’ha enviat i que dugui a terme la seva obra. 35¿No dieu vosaltres: “Quatre mesos més i arriba la sega”? Doncs bé, jo us dic: “Alceu els ulls i contempleu els camps que ja blanquegen per a la sega. 36 Ja el segador rep el salari i recull fruit per a una vida eterna, a fi que tant el sembrador com el segador s’alegrin plegats. 37 Perquè en això consisteix la dita vertadera: ‘Un és el qui sembra i un altre el qui sega.’ 38 Jo us tinc enviats a segar: vosaltres no us heu fatigat, d’altres s’han fatigat i vosaltres us heu aprofitat de la seva fatiga.”» 4,39 D’aquella ciutat molts cregueren en ell d’entre els samaritans per la paraula de la dona que testificava: «M’ha dit tot allò que he fet.» 40 Quan, doncs, els samaritans arribaren on era ell, li pregaven que es quedés amb ells; i es va quedar allí dos dies. 41 Encara molts més cregueren per la seva paraula; 42 però anaven dient a la dona: «Pel teu testimoni ja no creiem, perquè l’hem sentit i sabem que aquest és veritablement el Salvador del món, l’Ungit.»[e] Calia, segons el designi diví, que Jesús passés per Samaria El títol l’he pres d’un verset que no llegirem, però que conté precisament el mòbil que mogué Jesús a recobrar l’ètnia samaritana com a part integrant d’Israel. En el si del diàleg de Jesús amb la Samaritana, el lector podrà separar fàcilment tres referències als deixebles que mai no entraran en contacte amb la Samaritana i que, a més, interrompen el fil de la seqüència. Comentaré, doncs, tan sols la seqüència principal. La composició de lloc és determinant: Sicar, una ciutat de Samaria, «prop de la propietat que Jacob va donar a Josep, el seu fill: hi havia allí el brollador de Jacob». Jesús, cansat del camí, «s’havia assegut a la vora del brollador», com un mestre que, assedegat en vista de la situació de Samaria, vol impartir una lliçó a una dona samaritana que havia vingut a pouar aigua. No té poal i el pou és profund, car conté tota la saviesa dels samaritans. Jesús la vol
Diumenge II de Quaresma // Mt 17,1-9 Còdex Beza
(674 518) Mt 17,1-9 Còdex Beza 17,1 I s’esdevingué que, al cap de sis dies, en Jesús pren amb ell en Pere i en Jaume i en Joan, el seu germà, i els fa pujar a una muntanya extremament alta.[a] 2 Jesús, havent-se transfigurat en presència d’ells, el seu rostre brillà com el sol, mentre que els seus vestits esdevingueren blancs com neu. 3 Llavors s’aparegueren a ells Moisès i Elies en companyia d’ell tot conversant. 4 En Pere reaccionà i digué a Jesús: «Senyor, és bo que nosaltres estiguem aquí: si vols, farem aquí tres tendes, una per a tu, una per a Moisès i una per a Elies.» 5 Mentre ell encara parlava, heus aquí que un núvol lluminós els anava cobrint amb la seva ombra, i sortí una veu del núvol que deia: «Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo a ell!» 6 Els deixebles, en sentir-ho, caigueren amb el front a terra i van tenir moltíssima por. 7 En Jesús s’acostà, els tocà[b] i els digué: «Aixequeu-vos i deixeu de tenir por.» 8 Havent ells alçat els ulls, no veieren ningú més que Jesús. 9 Mentre baixaven de la muntanya, en Jesús els donà una ordre: «No conteu a ningú aquesta visió fins que el Fill de l’home s’hagi aixecat[c] d’entre els morts.» Jesús pren amb ell en Pere, en Jaume i en Joan, i els fa pujar a una muntanya extremament alta La «muntanya extremament alta», a on el diable va transportar Jesús per oferir-li tots els reialmes del món, a condició que l’adorés, és la mateixa, segons el Còdex Beza (variants en cursiva), on tindrà lloc la transfiguració. Aleshores, Jesús va invitar el diable a fer-se deixeble d’ell: «Ves-te’n darrere meu, Satanàs!» (Mt 4,8-10 D); ara, Jesús, que tot just acaba d’invitar Pere, després que aquest li llancés un conjur per dissuadir-lo de parlar del seu fracàs com a Messies, a fer-se deixeble d’ell: «Ves-te’n darrere meu, Satanàs! Tu ets per a mi una pedra d’escàndol» (16,22-23), pren amb ell, «sis dies després» d’això, Pere, Jaume i Joan, «i els fa pujar a una muntanya extremament alta», on es transfigura en presència d’ells: «el seu rostre brillà com el sol, mentre que els seus vestits esdevingueren blancs com neu». En aquest moment s’aparegueren als tres deixebles Moisès i Elies en companyia de Jesús conversant entre ells. Pere pretén retenir la visió. Proposa de fer-hi tres tendes: en el centre hi posarien Moisès, flanquejat per Jesús i Elies respectivament. Però en el cel no pensen igual: «Mentre ell encara parlava, heus aquí que un núvol lluminós els anava cobrint amb la seva ombra.» El núvol, símbol de la presència de Déu, interromp Pere i els confereix cobertura perquè puguin escoltar la veu de Jesús, el qual, en contra del que Pere proposava, era a qui havien d’escoltar, i no a Moisès ni a Elies: «Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo a ell!» Jesús s‘acosta als deixebles, plens de por, i els toca tot invitant-los a aixecar-se. En alçar ells els ulls, no veieren ningú més que Jesús. S’havia esvaït la visió. Tot baixant de la muntanya, els ordena de no contar a ningú la visió, fins que, després de la seva mort violenta en mans dels dirigents d’Israel, no hagi ressuscitat de la mort, repetint-los el que Pere, amb un conjur, considerant que estava endimoniat, havia volgut evitar que succeís. Josep Rius-CampsTeòleg i biblista [a] Dins l’escena de la transfiguració, en el text usual no hi figura l’adverbi «extremament», adverbi que sí que es presentava en tots els mss. en la tercera temptació del diable (vegeu Mt 4,8). Malauradament, sense aquest adverbi. es perd inexorablement la connexió entre ambdues escenes, oimés si es té en compte que en la resposta de Jesús a la proposició del diable no figurava cap invitació a fer-se deixeble d’ell: «Ves-te’n, Satanàs!», segons llegim en el text usual, i sí, en canvi, en el Còdex Beza: «Ves-te’n darrere meu, Satanàs!», avalat per molts mss. uncials i per gairebé tots els minúsculs, així com per moltes antigues versions llatines, siríaques i coptes, que ho havien llegit en el seu exemplar grec. [b] El gest de Jesús de «tocar-los» passa sovint desapercebut als comentaristes. Ens trobem de ple dins la visió. A Cesarea de Filip, Pere havia intentat, amb un conjur, dissuadir Jesús de parlar de la seva previsible mort violenta en mans dels summes sacerdots, dels ancians i dels lletrats (16,21-23). En la present escena, Déu ha desautoritzat els tres deixebles indicant-los que a qui han d’«escoltar» és a Jesús i no a Moisès ni a Elies. En «escoltar» ells la veu del cel, caigueren rostre en terra morts de por. Jesús, «el rostre del qual brillava com el sol», s’apropa a ells i «els toca» —igual com havia «tocat» el leprós (Mt 8,3), la sogra de Pere enfebrada (8,15) i els dos cecs (9,29; 20,34) o, a la inversa, com havia quedat alliberada la hemorroïssa del seu fluxe de sang que la feia impura (9,20.21.29) i com havien quedat guarits tots els qui es trobaven malament en «tocar» la borla del seu vestit (14,36)— i, tot seguit, invita els tres deixebles a «aixecar-se» i a «deixar de tenir por». L’acció de «tocar» (Mt 9×) té sempre un efecte salvífic i alliberador, en saltar-se Jesús les prescripcions de la Llei que prohibien «tocar» gent impura. [c] El Còdex Sinaític i la gran majoria de mss. empren aquí el verb anistêmi, ressuscitar, mentre que únicament els còdexs Beza i Vaticà empren el verb egeirein, aixecar-se, amb el mateix significat, en principi, si bé els traductors solen traduir ambdós verbs grecs amb el verb ressuscitar. S’haurà d’aprofundir en aquest ús diversificat.
Diumenge I de Quaresma // Mt 4,1-11 Còdex Beza
(673 517) Mt 4,1-11 Còdex Beza 4,1 Aleshores en Jesús fou conduït per l’Esperit al desert perquè fos temptat pel diable. 2 Havent dejunat dies quaranta i quaranta nits,[a] al final va tenir fam. 3 El temptador se li acostà i li digué: «Si Fill ets de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.» 4 En resposta Jesús digué: «L’home no viu només de pa, sinó de tota paraula de Déu.»[b] 5 Aleshores el diable se l’enduu a la ciutat santa, el posa dempeus en el pinacle del Temple 6 i li diu: «Si Fill ets de Déu, tira’t daltabaix, perquè està escrit: “Als seus àngels donarà ordres a propòsit teu”[c] i: “Et prenen amb les palmes de les mans, perquè el teu peu no ensopegui amb cap pedra.”[d]» 7 En Jesús li contestà: «De nou està escrit: “No temptaràs el Senyor el teu Déu.”[e]» 8 Novament el diable se l’enduu a una muntanya extraordinàriament alta, li mostrà tots els reialmes del món i la seva glòria 9 i li digué: «Tot això et donaré si prosternant-te m’adores.»[f] 10 Aleshores en Jesús li diu: «Ves-te’n darrere meu,[g] Satanàs, perquè està escrit: “Al Senyor el teu Déu adoraràs i tan sols a ell donaràs culte.”[h]» 11 Aleshores el diable el va deixar, i llavors s’acostaren uns àngels i es posaren a servir-lo. Ves-te’n darrere meu, Satanàs Comencem la Quaresma comentant les temptacions a què Jesús fou sotmès pel diable en el desert. La iniciativa, però, l’havia presa l’Esperit Sant: «Jesús fou conduït per l’Esperit al desert perquè fos temptat pel diable.» L’Esperit, que tot just l’havia ungit Messies d’Israel, es vol encertir que no es repetirà el fiasco del poble d’Israel durant els quaranta anys del seu pas pel desert. Mateu ho posa en relleu: «Havent dejunat dies quaranta i quaranta nits, al final va tenir fam.» Les tres proves fan referència a tres situacions d’aquell pas pel desert. La primera actualitza l’escena del mannà, posant en boca de Jesús la dita de Dt 8,3: «L’home no viu sols de pa, sinó de tota paraula de Déu», on la paraula de Déu supera amb escreix el prodigi de convertir les pedres en pans. La prova central té lloc a la ciutat santa, on el diable «el posa dempeus en el pinacle del Temple» i l’invita a tirar-se daltabaix perquè demostri que és el Fill de Déu portat pels àngels perquè no ensopegui amb cap pedra. Moisès posà a prova Déu en l’escena de Meribà, picant dues vegades la roca amb el bastó (Nm 20,11-13). Jesús contesta al diable adduint aquella mateixa Escriptura: «No temptaràs el Senyor el teu Déu» (Dt 6,16). La tercera prova actualitza l’escena del vedell d’or: novament el diable se l’enduu a una muntanya extraordinàriament alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això et donaré si prosternant-te m’adores.» Jesús no solament supera la prova, sinó que, segons el Còdex Beza, invita el diable a posar-se darrere seu i a emprendre el seguiment com a deixeble. És la mateixa invitació que farà a Pere quan aquest s’atrevirà a llançar-li un conjur per dissuadir-lo de parlar de la seva mort violenta: «Ves-te’n darrere meu, Satanàs» (Mt 16,23). El text usual ha obviat aquest paral·lelisme ometent «darrere meu» en la referència al diable. El paper que se li atribueix en les tres temptacions anticipa la manera de pensar de Pere sobre el Messies poderós. Josep Rius-CampsTeòleg i biblista [a] Noteu el quiasme amb què el Còdex Beza confereix rellevància al nombre «quaranta». [b] El Còdex Vaticà i la majoria de manuscrits completen la citació: «que surt de la boca de Déu» (Dt 8,3). [c] Sl 90 (91),11a lxx. [d] Sl 90 (91),12a lxx. [e] Dt 6,16 lxx. [f] Aquest verb denota un acte de submissió total. [g] El Còdex Beza, avalat per alguns uncials i per la majoria de minúsculs, així com per moltes antigues versions llatines, siríaques i coptes, conserva l’expressió «darrere meu», que l’edició crítica de NA28 considera que es tracta d’una lliçó influenciada pel paral·lel de Mt 16,23; Mc 8,33, on aquesta mateixa expressió, emprada sempre (Mc 4×; Mt 6×; Jn 3×; Lc-Ac 3×) per a indicar el seguiment d’un deixeble, fa referència a Pere (!): «Ves-te’n darrere meu, Satanàs.» Molt probablement constava aquí en l’original de Mateu, segons el qual el paper atribuït al diable en les tres temptacions anticiparia la manera de pensar de Pere, el líder dels Dotze. El text alexandrí hauria considerat que era impropi que Jesús invités aquí «el diable – Satanàs» a seguir-lo. [h] Dt 6,13 lxx.
Diumenge VI de durant l’any // Mt 5,17-37
(671 515) Mt 5,17-19.21-29.31-32a.33-37 Còdex Beza 5,17 No us penseu que he vingut a anul·lar la Llei o els Profetes. No he vingut a anul·lar sinó a dur-los a plenitud. 18 En veritat us dic: mentre no passi el cel i la terra, ni una iota ni un àpex de la Llei no passarà fins que no s’esdevingui tot això. 19 Per tant, el qui suprimirà un d’aquests manaments més petits, i ho ensenyi així a la gent, serà tingut pel més petit en el Regne dels cels.[a] 21 Heu sentit que es va dir als antics: «No mataràs», però el qui mati serà reu davant el tribunal. 22 Pero jo us dic: el qui s’aïri contra el seu germà sense motiu, serà reu davant el tribunal; el qui digui ‘insensat’ al seu germà, serà reu davant el Sanedrí; però el qui li digui ‘renegat’ serà reu de la Gehenna del foc. 23 Per tant, quan estàs a punt de presentar la teva ofrena a l’altar i allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a reconciliar-te amb el teu germà, i aleshores vens a presentar la teva ofrena. 25 Sigues benvolent amb el teu adversari com més aviat millor, mentre encara aneu de camí, no sigui que el teu adversari et lliuri al jutge i el jutge et lliuri al guàrdia i et fiquin a la presó. 26 En veritat et dic: No sortiràs d’allí fins que no hagis pagat l’últim cèntim. 27 Heu sentit que es va dir: «No cometràs adulteri». 28 Però jo us dic que tot el qui mira una dona casada amb el desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu interior. 29 Si el teu ull dret t’és ocasió d’ensopegada, treu-te’l i llença’l lluny de tu; és millor per a tu que es perdi un dels teus membres i no pas que l’enter cos teu se’n vagi a la Gehenna.[b] 31 Es va dir també: «El qui repudiï la seva dona, que li doni l’acta de divorci». 32a Però jo us dic: el qui repudiï la seva dona, fora del cas d’una unió il·legítima, l’empeny a l’adulteri.[c] 33 Novament heu sentit que es va dir als antics: «No juraràs en fals», sinó que «compliràs al Senyor els teus juraments.» 34 Però jo us dic: No jureu en absolut; ni pel cel, que és el tron de Déu, 35 ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerosòlima, perquè es la ciutat del gran Rei. 36 No juris tampoc pel teu cap, perquè no pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. 37 Limiteu-vos a dir: «sí, sí» «no, no»; tot el que es diu de més és cosa del Maligne. Heu sentit que es va dir als antics… però jo us dic… Jesús, servint-se d’una sèrie de cinc antítesis (la setmana vinent llegirem les dues últimes), vol deixar ben clar que no ha vingut en absolut a anul·lar la Llei mosaica, sinó «a dur-la a plenitud». Pressuposa que els seus oients jueus i, més en concret, els seus deixebles ja se saben de memòria els deu manaments, i no pensa recitar-los. Per molt petits que siguin, tots s’han de respectar per fer possible la convivència humana. Ple-nament conscient, assumeix el paper que va tenir Déu en el Sinaí i es disposa a matisar una sèrie d’aspectes: «Heu sentit que es va dir als antics… Pero jo us dic…», aspectes que podrien quedar oblidats, portant-los al nivell de la concreta persona humana. El primer a què fa referència: «No mataràs» és el que menys es respecta i que va ocasionar que la majoria de les Setanta nacions a les quals Déu oferí el seu projecte, el vagin menysprear. Tot ho fa girar entorn del germà. Des de la infància em quedà molt gravat el primer consell: «Quan estàs a punt de presentar la teva ofrena a l’altar i allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a reconciliar-te amb el teu germà, i aleshores vens a presentar la teva ofrena.» El segon és sobre l’adulteri: «Tot el qui mira una dona casada amb el desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu interior»; la referència al repudi n’es una variant posterior. El tercer fa referència als juraments, que ell refusa d’arrel: «Però jo us dic: No jureu en absolut… Limiteu-vos a dir: «sí, sí» «no, no»; tot el que es diu de més és cosa del Maligne.» Subratlla tres coses: veracitat, que el vostre sí o no siguin sí o no; sinceritat, que el sí o el no de la boca es correspongui amb el sí o el no del cor; solemnitat, subratllant amb la repetició que n’hi ha prou amb l’afirmació o negació, sense haver de fer recurs a un jurament, que podria comprometre la divinitat. Els juraments són obra del Maligne. Josep Rius-CampsTeòleg i biblista [a] La majoria dels manuscrits, llevat del Còdex Beza i el Sinaític, tenen aquesta complementació: 20 «Però el qui els compleixi i ensenyi, aquest serà tingut per gran en el Regne dels cels. En veritat us dic que, si no sobrepassa la vostra justícia la dels escribes i fariseus, no entrareu en el Regne dels cels.» [b] Novament la majoria de manuscrits presenten aquesta complementació: «I si la teva mà dreta t’és ocasió d’ensopegada, arrenca-te-la i llença-la lluny de tu¸ és millor per a tu que es perdi un dels teus membres i no pas que l’enter cos teu se’n vagi a la Gehenna.» Vegeu el paradigma complet (mà – peu – ull) en Mc 9,42-48, resumit per Mt 18,8-9. En el present context, tan sols fa sentit la referència «al teu ull dret», essent l’acció de «mirar una dona casada amb el desig de posseir-la» la que és causa d’adulteri. [c] Tercera complementació presentada
Diumenge V de durant l’any // Mt 5,13-16 Còdex Beza
(670 514) Mt 5,13-16 Còdex Beza 5,13 «Vosaltres sou la sal de la terra: ara bé, si la sal es torna fada, ¿amb què serà salada la terra? No té vigor per a fer res, a no ser per a ser llençada fora i ser trepitjada pels humans. 14 Vosaltres sou la llum del món: no pot amagar-se una ciutat col·locada dalt d’un muntanya; 15 tampoc no s’encén una llàntia d’oli per posar-la sota la mesura d’àrids, ans bé sobre el llantier, per tal que brilli per tots els qui es troben a casa. 16 Deixeu que comenci a brillar així[a] la vostra llum a la vista dels humans, a fi que vegin les vostres bones obres i lloïn el vostre Pare que està en els cels.» Tots els qui són sal i llum conserven el planeta terra i il·luminen la humanitat El passatge que llegirem avui forma part del Sermó de la muntanya, immediatament després de les Benaurances (Mt 5,1-12). Jesús pujà a la muntanya, deixant al peu la gran gentada que s’hi havia congregat, s’assegué com un mestre i es posà a ensenyar els deixebles que se li havien acostat. Avui som nosaltres els qui ens hi hem apropat i ell, sempre present, ens imparteix la mateixa lliçó. Ara bé, aquests «vosaltres» ja no són aquells deixebles jueus a qui Jesús s’adreçava com el Messies d’Israel que rellegia la Llei en forma de benaurances dalt de «la muntanya» sense nom, que actualitzava el Sinaí, en la mateixa en què, al final de l’Evangeli, convocà la resta d’Israel, els Onze, que havien perdut la seva representativitat, i els envià a totes les nacions a fer-ne deixebles seus (24,16-20). Ara som nosaltres aquells a qui continua adreçant-se, tots els humans, sense fer distinció entre jueus i pagans. De la mateixa manera que els Dotze van perdre les seves credencials perquè la seva «sal s’havia tornat fada», a nosaltres ens podria passar el mateix si no envigorim la sal amb què hem de salar la terra, perquè el nostre planeta recuperi la verdor inicial que li conferí el Creador. No podem amagar la llum de què som portadors en els recintes sagrats i no la fem brillar perquè il·lumini «tots els qui es troben a casa». Jesús no parla de temples ni de milers de persones que s’hi aglomeren, sinó d’un senzill «llantier» on hem he col·locar la nostra llàntia plena d’oli, així com de «cases» on habita la gent. Ja és hora, doncs, que deixem que comenci a brillar la nostra llum a la vista dels humans, a fi que veient les nostres obres bones lloïn, en conseqüència, el Pare celestial. Es tracta d’una sintonia, sense paraules, que l’Esperit creador fa ressonar per tot el nostre planeta blau. No té necessitat de repetidors ni de grans xarxes socials ni té bits que es poden mesurar. És l’harmonia que només poden percebre els sentits interiors. Josep Rius-CampsTeòleg i biblista [a] L’imperatiu aorist 3ª. persona singular té valor ingressiu.
Diumenge IV de durant l’any /Mt 5,1-12a
(669 513) Mt 5,1-12 Còdex Beza. El Leccionari litúrgic proposa llegir fins al v. 12a 5,1 En veure les multituds, pujà a la muntanya i, havent-se assegut, se li aproparen els seus deixebles. 2 I prenent la paraula, els ensenyà dient: 3 «Benaurats els pobres per una opció personal,[a] perquè d’ells és el Regne dels cels. 5 Benaurats els mansuets, perquè ells heretaran la terra. 4 Benaurats els qui ploren, perquè ells seran consolats. 6 Benaurats els qui tenen fam i set de la justícia, perquè ells seran saciats. 7 Benaurats els misericordiosos, perquè ells obtindran misericòrdia. 8 Benaurats els nets de cor, perquè ells veuran Déu. 9 Benaurats els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu. 10 Benaurats els perseguits per causa de la justícia, perquè d’ells serà el Regne dels cels. 11 Benaurats sereu quan us perseguiran, us injuriaran i diguin contra vosaltres tota mena de maldat per causa de la justícia.[b] 12a Alegreu-vos i salteu de joia, perquè la vostra recompensa serà gran en el cel; 12b així també van perseguir els profetes que existiren abans que vosaltres.» Les Benaurances, la lliçó magistral que impartí Jesús als deixebles Mateu escenifica les Benaurances a la mateixa muntanya del Sinaí on Déu va promulgar la Llei, però amb canvis molt notables: mentre que «les multituds», en representació del poble d’Israel, resten al peu de «la muntanya», Jesús no puja ell sol, com Moisès, sinó acompanyat dels seus deixebles; en comptes dels deu Manaments amb què Déu va promulgar la Llei, Jesús fa pública la seva ensenyança a base de vuit benaurances: del Decàleg jueu hem passat a l’Octet cristià; del sàbbat jueu, quan Déu va reposar, hem passat al primer dia feiner en què Déu, segons testimonia Jesús, continua treballant i ell també treballa (vegeu Jn 5,17). Les quatre primeres benaurances descriuen totes les situacions de pobresa, violència, desolació i injustícia que afronten els qui han fet lliurement una opció per la pobresa, han optat per la no-violència, han fet dol per les víctimes de guerres i atemptats suïcides, pels qui s’ofeguen en les pasteres o moren de fred en pelegrinatges sense rumb, i no han parat mai de denunciar-ho davant la passivitat dels nostres polítics i governants. Les quatre següents deixen albirar la recompensa que aquesta munió de voluntaris i de servidors tindran en el Regne de Déu que ells mateixos estan bastint: fruiran de la qualitat amb què Déu mateix es defineix, misericordiós i benigne, el «veuran» cara a cara, seran comptats entre els «fills de Déu» que ell contínuament està engendrant, formaran part del «Regne dels cels», on hi haurà lloc per a totes les civilitzacions que vagin superant els poderosos lligams amb què la selecció natural ha intentat empadronir-se, endebades, del Projecte universal de Déu vàlid per a totes les cultures que han desaparegut ja, existeixen en el present o es formaran en el futur en l’espai immens del nostre univers. La sintonia de l’Esperit de les Benaurances trava totes les persones lliures, sense cap mena de lligam i d’intermediaris, i les relaciona entre elles fora de l’espai i el temps. Josep Rius-CampsTeòleg i biblista [a] La frase en grec hoi ptôchoi tô pneumati és de difícil interpretació, oimés si es presenta sense article en el Còdex Beza, hoi ptôchoi pneumati. L’article faria referència a l’«esperit» personal d’aquests «pobres», «els pobres en l’esperit» (BSI); la manca d’art., «els pobres en esperit», en canvi, indicaria que no es tracta dels pobres normals, físicament pobres, sinó d’individus que han fet «una opció personal» per la pobresa evangèlica. Tenim una expressió semblant en Ac 15,7 D, també només en el Còdex Beza, «s’alçà Pere en esperit», indicant que no hi era present físicament (havia abdicat de la presidència de l’Església de Jerusalem quan Jaume, el germà del Senyor, ja n’havia pres les regnes: Ac 12,17), sinó espiritualment, amb la força del seu testimoniatge a favor dels pagans. [b] El text usual llegeix: «Diguin tota mena de maldat contra vosaltres per causa meva.» Beza insisteix (tercera vegada) en el tema clau de «la justícia» que s’han saltat olímpicament les autoritats polítiques i religioses.
