Diumenge II d’Advent
(661 505) Mt 3,1-12 Còdex Beza 3,1 Per aquells dies es presenta Joan Baptista en el desert de la Judea 2 fent aquesta proclama: «Convertiu-vos perquè ha arribat el Regne dels cels.» 3 Aquest, en efecte, és aquell de qui parla el profeta Isaïes quan diu: «Veu del qui clama en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu-li les seves senderes.»[a] 4 Tenia Joan el seu vestit fet de pèls de camell, amb un cinturó de cuiro entorn dels seus lloms; el seu aliment era de llagostes i mel silvestre. 5 Acudia aleshores prop d’ell gent de Jerusalem, tota la Judea i tota la regió circumdant del Jordà, 6 i eren batejats per ell en el Jordà,[b] a mesura que confessaven els seus pecats. 7 Però veient ell que molts dels fariseus i saduceus venien al seu baptisme, els digué: «Raça de víbores! Qui us ha ensenyat a escapar-vos del judici imminent? 8 Doneu, doncs, un fruit digne de conversió, 9 i no us refieu dient-vos en el vostre interior: “Tenim per pare Abraham!”; perquè jo us dic que Déu pot d’aquestes pedres suscitar fills a Abraham. 10 Ja està posada la destral ran de la soca dels arbres: tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 11 Jo per la meva part us batejo amb aigua, però el qui ve[c] és més fort que jo, de qui no sóc digne de portar-li les sandàlies: ell us batejarà en Esperit Sant i foc. 12 Ja té a la seva mà el rampí per ventar la batuda; congregarà el seu blat en el graner,[d] però la palla la cremarà amb un foc que no s’apaga.» Raça de víbores! no us podreu escapar del judici imminent Per aquests els nostres dies es presenta també Joan proclamant un baptisme de conversió en el desert de la nostra societat de consum i recorda als oblidadissos que ja «ha arribat el Regne dels cels». Però on és? On es fa palpable la seva arribada? En els temples i gratacels dels poderosos que intenten tocar el cel? Per això el seu clam continua ressonant «en el desert», perquè «preparem el camí al Senyor i li aplanem les senderes», avui més que mai plenes d’obstacles interposats per nosaltres mateixos i de tota mena de fronteres que hem alçat per protegir-nos dels qui fugen de les guerres i misèria, amb pateres o a peu i descalços. Joan intenta sacsejar les nostres consciències adormides, insensibles al clam dels marginats. Però compte, no ens refiem dient-nos també nosaltres que «Tenim per pare Abraham!», incapaços de veure com Déu, «de les pedres» de les nostres seguretats occidentals, continua suscitant «fills a Abraham», gent de tots els colors i tota mena de voluntaris. Ja fa temps que «la destral està posada ran de la soca dels arbres» que no donen bon fruit, perquè puguin germinar i créixer fruits de solidaritat de tanta gent petita que obren les mans i es fan presents en les situacions més insospitades. A Joan el feren callar, decapitant-lo, perquè feia nosa als poderosos. Al Senyor, que ell anunciava, el penjaren d’un patíbul perquè aparegués als ulls de la història com un sediciós que s’havia alçat contra l’Imperi. Però aquella mort tan ignominiosa no l’ha pogut retenir, i ell s’ha aixecat d’entre els morts amb la força del seu Esperit. Joan continua pregonant que ell ens «batejarà amb Esperit Sant i foc» i ens invita així a fer la mateixa experiència alliberadora que féu ell «congregant el seu blat en el graner» obert a tots els pobles i «cremant la palla» de tanta fullaraca mediàtica que ens impedeix de veure la realitat. Tant de bo que «no s’apagui mai el foc» que abrusa els cors de tantes i tantes persones conscients. Josep Rius-CampsTeòleg i biblista [a] Isaïes 40,3 lxx (segons la versió grega de la Setanta). [b] El text alexandrí precisa «en el riu Jordà», reduint-ho a una dada purament geogràfica, quan aquí la referència és molt clara a la travessia del Jordà (primera referència a la Bíblia) per obra de Josuè: «S’esdevingué que, després de la mort de Moisès, el Senyor s’adreçà a Jesús, fill de Navé, l’ajudant de Moisès, dient: “Moisès, el meu servent, ja és mort. Ara, doncs, aixeca’t i travessa el Jordà, tu i tot aquest poble, cap a la terra que jo els dono» (Js 1,1-2 lxx)… «Els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança del Senyor es van parar en el llit eixut del Jordà. I tots els fills d’Israel anaven travessant a peu eixut, fins que tot el poble va acabar de travessar el Jordà» (Js 3,17 lxx). [c] El text alexandrí afegeix: «darrere meu», com es troba en Mc 1,7. [d] El Còdex Vaticà llegeix «en el seu graner», donant a entendre que hi ha molts altres «graners». Els còdexs Beza i Sinaític parlen d’un únic «graner», on el Messies havia de reunir totes les nacions.
Jesús s’identifica amb el Messies Samarit // III Variant CB
Josep Rius-Camps Teòleg i biblista Sèrie: Nova etapa III Variants del Còdex Beza Jesús s’identifica amb el Messies Samarità
Pròleg dels Fets dels Apòstols. Ascensió de Jesús // II Variant CB
Pròleg dels Fets dels Apòstols. Ascensió de Jesús Josep Rius CampsTeòleg i biblistaNova etapa: II Variants del Còdex Beza Iniciem una nova etapa sobre les diferents variants que es troben en el manuscrit del IV Còdex Beza.
Diumenge IV d’Avent
Mt 1,18-25 (663 507) L’Evangeli actualitzat segons el Còdex Beza // Josep Rius-Camps Mt 1,18-25 Còdex Beza (1,18-24 Leccionari litúrgic) 1,18 Tanmateix, la gènesi del Messies[1] fou d’aquesta manera: Estant, efectivament, Maria compromesa en matrimoni amb Josep; abans, però, que visquessin junts, es trobà encinta per gràcia de l’Esperit Sant. 19 Josep, però, el seu marit, que era just i no volia infamar-la, resolgué repudiar-la en privat. 20 Així ho tenia pensat, quan l’àngel del Senyor se li aparegué en somnis dient: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre amb tu Mariam,[2] la teva dona, perquè el que ha estat engendrat en ella és un do de l’Esperit Sant. 21 Parirà un fill i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats.» 22 Tot això va succeir perquè es complís el que havia estat predit pel Senyor per mitjà del profeta Isaïes[3] quan diu: 23 «La noia quedarà encinta i parirà un fill, i li posaràs el nom d’Emmanuel, que traduït significa “Déu amb nosaltres”» (Is 7,14 lxx). 24 Josep, quan es despertà del seu somni, va fer com l’àngel del Senyor li havia manat, i prengué amb ell la seva dona. 25 No havia tingut relacions conjugals amb ella fins que va parir el seu fill, el primogènit, i li va posar el nom de Jesús.[4] La genealogia de Jesús no s’acorda ben bé. L’Evangeli de Mateu comença amb una doble genealogia. Primerament la «Genealogia de Jesús Messies, fill de David, fill d’Abraham» (Mt 1,1-17), que consta de quaranta-dues generacions, de les quals les tres darreres no segueixen el patró ordinari: (40.-42.) «Jacob engendrà Josep, amb qui estant compromesa en matrimoni la verge Maria va parir el Messies Jesús.» En segon lloc puntualitza: «Tanmateix, la gènesi del Messies fou d’aquesta manera: efectivament, Maria estava compromesa en matrimoni amb Josep», repetint de nou el que ja sabíem. Les esposalles jueves suposaven un compromís ben real, de manera que al promès se l’anomenava «marit», i no podia quedar lliure a no ser amb el «repudi». Josep s’adona que Maria està encinta abans de conviure junts i, com que era un home just, decideix repudiar-la en privat, i no lliurar-la al rigorós procés de la Llei, la lapidació (Dt 22,20). L’evangelista ha tingut cura de situar l’anunci de l’àngel a Josep en un cert estat de somnolència espiritual, «se li aparegué en somnis… quan es despertà del somni». L’anunci de l’àngel l’asserena: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre amb tu Mariam, la teva dona.» A continuació li forneix una explicació: «Perquè el que ha estat engendrat en ella és un do de l’Esperit Sant.» No dona més explicacions sobre la manera com ha quedat encinta. Josep, això sí, hi tindrà un paper capital: conferir a l’infant la filiació davídica: «li posaràs el nom de Jesús», que vol dir en hebreu «Jahvé salva»: en efecte, «ell salvarà el seu poble dels seus pecats». Segons Mateu, el nom li imposarà Josep; segons Lc 1,31, en canvi, serà Maria. L’àngel Gabriel (Lc 1,19.26), com a bon coneixedor de l’Escriptura, li forneix un criteri d’autenticitat: «Tot això va succeir perquè es complís el que havia estat predit pel Senyor per mitjà del profeta Isaïes:“La verge quedarà encinta i parirà un fill, i li posaràs el nom d’Emmanuel, que traduït significa ‘Déu amb nosaltres’.”» [1] «Christi autem generatio sic fuit» d5 (foli llatí del Còdex Beza, manquen en grec els dos folis anteriors), avalat pel ms. W. El text alexandrí afegeix el nom de «Jesús». [2] El narrador Mateu empra sempre el nom grecitzat «Maria», mentre que l’àngel, quan s’adreça a Josep, utilitza, segons el Còdex Beza, el nom hebreu «Mariam», l’antic nom de Maria abans que l’àngel li anunciés que seria la mare del Messies. Lluc utilitza també aquesta doble denominació, «Mariam», referida al seu passat jueu, i «Maria», en referència al canvi profund que ha tingut lloc en ella. [3] Sorprèn que la majoria de manuscrits ometin aquí, la primera vegada que el cita, el nom d’«Isaïes», limitant-se a dir «per mitjà del profeta». El Còdex Beza, avalat per totes les antigues versions llatines, siríaques i coptes, així com per Ireneu, conserva aquí el nom d’Isaïes per tractar-se de la primera vegada que el cita; en les dues subsegüents citacions (2,5.15) Mateu s’ho estalviarà, mentre que quan citarà Jeremies (2,17) i tornarà a citar Isaïes (3,3; 4,14) adduirà els noms respectius. [4] La cloenda d’aquesta perícopa no es llegirà aquest diumenge: «No havia tingut relacions conjugals amb ella fins que va parir el seu fill, el primogènit, i li va posar el nom de Jesús» (Mt 1,25). El text alexandrí llegeix diversament: «… fins que va parir el fill, i li va posar el nom de Jesús»
