Pròleg dels Fets dels Apòstols. Ascensió de Jesús // II Variant CB
Pròleg dels Fets dels Apòstols. Ascensió de Jesús Josep Rius CampsTeòleg i biblistaNova etapa: II Variants del Còdex Beza Iniciem una nova etapa sobre les diferents variants que es troben en el manuscrit del IV Còdex Beza.
Pròleg de Joan (Jn 1,7) // I Variant CB
Josep Rius-CampsTeòleg i biblistaSèrie: Nova etapa 001 Variants del Còdex BezaComentari al Pròleg de Joan (Jn 1,7)
N A D A L A 2023
(005 561 716) “En el principi Déu creà el cel i la terra”, sostenia el Gènesi (Gn 1,1).Tanmateix, el Quart evangeli polemitza: “En el principi JA existia el Projecte– i el Projecte es trobava en diàleg amb Déu:un Déu, A SABER, era el Projecte” (Jn 1,1). Tot seguit ho recalca:“Aquest es feia trobadís en el principi tot dialogant amb Déu” (v. 2). “Tot l’univers s’esdevingué per mediació d’ell,– i sense ell no s’esdevingué res” (v. 3). Sense solució de continuïtat ho matisa a continuació:“Allò que s’ha esdevingut en ell ÉS la Vida– i la Vida era la Llum dels humans” (v. 4),la Vida divina amb què Déu ungí tot l’univers futur,anticipant-se així al Projecte quan aquest estava a punt de fer esclatar la creació. Primer intent d’apropament del Logos-Projecte a la creació:“D’aleshores ençà la Llum es posa a brillar en la Tenebra,– tanmateix la Tenebra no el va atrapar“ (v. 5). Segon intent del Projecte, fallit:“Estava la Llum veritable, la que il·lumina tot el gènere humà, arribant al món.Era en el món i el món s’esdevingué per mediació d’ell,– tanmateix el món no el va reconèixer” (vv. 9-10). Tercer intent, un fracàs total de Déu i del seu Projecte creador:“Vingué prop del seu poble (Israel),– i el seus no l’acolliren” (v. 11). Novament, sense solució de continuïtat, s’anticipa a Israel:“Tots quants el reberen, els donà capacitat per esdevenir fills de Déu,—A SABER, als qui donen l’adhesió al seu NOM—”i ho detalla a continuació en negatiu, per triplicat, i en positiu:“– no de lligams de sang, ni d’un voler de la carn, ni d’un voler de baró,sinó que han nascut de Déu” (vv. 12-13). Finalment Déu s’ha sortit amb la seva, volia tenir un Fill:“Per fi el Projecte prengué carn humana– i plantà la seva Tenda entre nosaltres, la comunitat del Deixeble estimat,i vam contemplar la seva Glòria —Glòria com la que contemplà (Isaac), en tant que ‘l’únic fill estimat’,a instàncies del seu pare (Abraham, Gn 22,1-16)—– plena de Gràcia i de Veritat,perquè de la seva plenitud tots nosaltres n’hem rebut,– a saber, Gràcia sobre Gràcia;perquè la Llei fou donada per mediació de MOISÈS,– la Gràcia i la Veritat s’han fet realitat per mediació de JESÚS” (vv. 14.16-17). “A Déu (Θεόν), ningú no l’ha vist mai;– l’Únic Déu procreat, EL QUE ÉS mentre contempla el si de Déu, que ja és Pare,ell ens ho va exposar” (v. 18). Josep Rius-Camps
El Evangelio secreto de Marcos autenticado por El Códice Beza
Josep Rius-Camps Profesor Emérito de la Facultat de Teologia de Catalunya RESUMEN El Evangelio Secreto de Marcos ha sido corrientemente considerado por la mayoría de eruditos como un fraude sofisticado por obra de Morton Smith quien pretendía haberlo «descubierto ». Otros, en cambio, juzgaron que los argumentos a favor de un fraude no eran convincentes como tampoco el supuesto fraude en sí mismo. Trabajando en el texto del Evangelio de Marcos en el Códice Beza quedé impresionado por las pruebas favorables a la autenticidad del documento que emergen del gran número de sus lecciones que no se encuentran en otra parte fuera del texto del Códice Beza de Marcos. Se trata de variantes ortográficas, léxicas y gramaticales que serían no sólo difíciles de imitar sino también fuera de lo razonable. Es más, de acuerdo con el análisis de la estructura del Evangelio de Marcos que he llevado a cabo siguiendo el texto del Códice Beza, el Evangelio Secreto encaja muy bien en la disposición de las perícopas, no solo desde un punto de vista lingüístico sino también desde una perspectiva teológica. Efectivamente, los episodios que contiene contribuyen significativamente a la descripción del viaje de Jesús a Jerusalén y a su relación con los discípulos antes de su muerte. El presente artículo aporta una serie de pruebas que pueden decantar la balanza a favor de la autenticidad del Evangelio Secreto. Discute así mismo sus implicaciones para el estudio del Evangelio de Marcos. RESUMEN PALABRAS CLAVE: Evangelio Secreto de Marcos. Códice Beza (D 05/d 5). Discípulas de Jesús. Iniciación al Reino de Dios. Historia de la redacción del NT. Gnosis.
De mestre heterodox a evangelista
Cicle A dels evangelis dominicals Aquest llibre, conté els comentaris de l’Evangeli de Mateu, cicle A, i també d’alguns passatges dels evangelis de Joan i Lluc que completen aquest cicle. En aquests comentaris l’autor segueix primordialment el text conservat pel manuscrit uncial bilingüe (grec i llatí) anomenat Còdex Beza, que ell considera el més proper al text original (perdut) entre els moltíssims manuscrits que ens han arribat. Aquests comentaris de l’evangeli dominical han estat publicats setmanalment a Catalunya Cristiana des de l’any 2009. A partir de la festa de Pentecosta del 2016, aprofitant les noves tecnologies, aquests mateixos comentaris s’editen en una versió Online titulada «L’Evangeli actualitzat segons el Còdex Beza». Cada comentari del llibre porta incorporat un codi QR que redirigeix el lector al vídeo corresponent. Distribució:Associació TEXTtresoreria@gruptext.org
Domingo IV de Pascua
Jn 10,1-10 Códice Beza (682 526) Evangelio acturalizado según el Códice Beza // Josep Rius-Camps
Joan Marc, el primer evangelista
Cicle B dels evangelis dominicals Aquest llibre, conté els comentaris de l’Evangeli de Marc, cicle B, com també d’alguns passatges dels evangelis de Joan, Lluc i Mateu que completen aquest cicle. En aquests comentaris l’autor segueix primordialment el text conservat pel manuscrit uncial bilingüe (grec i llatí) anomenat Còdex Beza, que ell considera el més proper al text original (perdut) entre els moltíssims manuscrits que ens han arribat. Aquests comentaris de l’evangeli dominical han estat publicats setmanalment a Catalunya Cristiana des de l’any 2009. A partir de la festa de Pentecosta del 2016, aprofitant les noves tecnologies, aquests mateixos comentaris s’editen en una versió Online titulada «L’Evangeli actualitzat segons el Còdex Beza». Cada comentari del llibre porta incorporat un codi QR que redirigeix el lector al vídeo corresponent. Distribució: Associació TEXT tresoreria@gruptext.org
Diumenge IV d’Avent
Mt 1,18-25 (663 507) L’Evangeli actualitzat segons el Còdex Beza // Josep Rius-Camps Mt 1,18-25 Còdex Beza (1,18-24 Leccionari litúrgic) 1,18 Tanmateix, la gènesi del Messies[1] fou d’aquesta manera: Estant, efectivament, Maria compromesa en matrimoni amb Josep; abans, però, que visquessin junts, es trobà encinta per gràcia de l’Esperit Sant. 19 Josep, però, el seu marit, que era just i no volia infamar-la, resolgué repudiar-la en privat. 20 Així ho tenia pensat, quan l’àngel del Senyor se li aparegué en somnis dient: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre amb tu Mariam,[2] la teva dona, perquè el que ha estat engendrat en ella és un do de l’Esperit Sant. 21 Parirà un fill i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats.» 22 Tot això va succeir perquè es complís el que havia estat predit pel Senyor per mitjà del profeta Isaïes[3] quan diu: 23 «La noia quedarà encinta i parirà un fill, i li posaràs el nom d’Emmanuel, que traduït significa “Déu amb nosaltres”» (Is 7,14 lxx). 24 Josep, quan es despertà del seu somni, va fer com l’àngel del Senyor li havia manat, i prengué amb ell la seva dona. 25 No havia tingut relacions conjugals amb ella fins que va parir el seu fill, el primogènit, i li va posar el nom de Jesús.[4] La genealogia de Jesús no s’acorda ben bé. L’Evangeli de Mateu comença amb una doble genealogia. Primerament la «Genealogia de Jesús Messies, fill de David, fill d’Abraham» (Mt 1,1-17), que consta de quaranta-dues generacions, de les quals les tres darreres no segueixen el patró ordinari: (40.-42.) «Jacob engendrà Josep, amb qui estant compromesa en matrimoni la verge Maria va parir el Messies Jesús.» En segon lloc puntualitza: «Tanmateix, la gènesi del Messies fou d’aquesta manera: efectivament, Maria estava compromesa en matrimoni amb Josep», repetint de nou el que ja sabíem. Les esposalles jueves suposaven un compromís ben real, de manera que al promès se l’anomenava «marit», i no podia quedar lliure a no ser amb el «repudi». Josep s’adona que Maria està encinta abans de conviure junts i, com que era un home just, decideix repudiar-la en privat, i no lliurar-la al rigorós procés de la Llei, la lapidació (Dt 22,20). L’evangelista ha tingut cura de situar l’anunci de l’àngel a Josep en un cert estat de somnolència espiritual, «se li aparegué en somnis… quan es despertà del somni». L’anunci de l’àngel l’asserena: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre amb tu Mariam, la teva dona.» A continuació li forneix una explicació: «Perquè el que ha estat engendrat en ella és un do de l’Esperit Sant.» No dona més explicacions sobre la manera com ha quedat encinta. Josep, això sí, hi tindrà un paper capital: conferir a l’infant la filiació davídica: «li posaràs el nom de Jesús», que vol dir en hebreu «Jahvé salva»: en efecte, «ell salvarà el seu poble dels seus pecats». Segons Mateu, el nom li imposarà Josep; segons Lc 1,31, en canvi, serà Maria. L’àngel Gabriel (Lc 1,19.26), com a bon coneixedor de l’Escriptura, li forneix un criteri d’autenticitat: «Tot això va succeir perquè es complís el que havia estat predit pel Senyor per mitjà del profeta Isaïes:“La verge quedarà encinta i parirà un fill, i li posaràs el nom d’Emmanuel, que traduït significa ‘Déu amb nosaltres’.”» [1] «Christi autem generatio sic fuit» d5 (foli llatí del Còdex Beza, manquen en grec els dos folis anteriors), avalat pel ms. W. El text alexandrí afegeix el nom de «Jesús». [2] El narrador Mateu empra sempre el nom grecitzat «Maria», mentre que l’àngel, quan s’adreça a Josep, utilitza, segons el Còdex Beza, el nom hebreu «Mariam», l’antic nom de Maria abans que l’àngel li anunciés que seria la mare del Messies. Lluc utilitza també aquesta doble denominació, «Mariam», referida al seu passat jueu, i «Maria», en referència al canvi profund que ha tingut lloc en ella. [3] Sorprèn que la majoria de manuscrits ometin aquí, la primera vegada que el cita, el nom d’«Isaïes», limitant-se a dir «per mitjà del profeta». El Còdex Beza, avalat per totes les antigues versions llatines, siríaques i coptes, així com per Ireneu, conserva aquí el nom d’Isaïes per tractar-se de la primera vegada que el cita; en les dues subsegüents citacions (2,5.15) Mateu s’ho estalviarà, mentre que quan citarà Jeremies (2,17) i tornarà a citar Isaïes (3,3; 4,14) adduirà els noms respectius. [4] La cloenda d’aquesta perícopa no es llegirà aquest diumenge: «No havia tingut relacions conjugals amb ella fins que va parir el seu fill, el primogènit, i li va posar el nom de Jesús» (Mt 1,25). El text alexandrí llegeix diversament: «… fins que va parir el fill, i li va posar el nom de Jesús»
De Lluc a Teòfil
Cicle C dels evangelis dominicals Aquest llibre, conté els comentaris a l’Evangeli de Lluc, cicle C, com també d’alguns passatges dels evangelis de Joan i Mateu que completen aquest cicle. En aquests comentaris l’autor segueix primordialment el text conservat pel manuscrit uncial bilingüe (grec i llatí) anomenat Còdex Beza, que ell considera el més proper al text original (perdut) entre els moltíssims manuscrits que ens han arribat. Aquests comentaris de l’evangeli dominical han estat publicats setmanalment a Catalunya Cristiana des de l’any 2009. A partir de la festa de Pentecosta del 2016, aprofitant les noves tecnologies, aquests mateixos comentaris s’editen en una versió Online titulada «L’Evangeli actualitzat segons el Còdex Beza». Cada comentari del llibre porta incorporat un codi QR que redirigeix el lector al vídeo corresponent. Distribució:Associació TEXTtresoreria@gruptext.org
